Un llança els ganivets contra una fusta gegant buscant encertar sempre en la diana. I l'altre, quan ja han quedat clavats, els fa sonar amb unes improvisades baquetes, com si fossin les tecles d'un xilofon gegantesc i una miqueta macabre, fins a aconseguir una melodia de ressonàncies balcàniques, amb ressons de fanfàrria gitana, de festa i melangia.

Ells dos són Domichovski i Agranov, dues perles a tenir en compte en el món del circ i les acrobàcies de l'escena de Barcelona, dos clowns amb ànima de pillet i cor de rodamón que sota el crit de guerra de Davaiii fabriquen una addictiva barreja amb olor de vodka i sabor d'espaguetis on el 'encara més difícil' té la mateixa importància que els descosits dels seus pantalons i els cordills amb què intenten que el seu violoncel - un stravinski, diuen; amb 150 anys d'història, insisteixen- no quedi desmuntat formant una muntanya de fustes inservibles.

Domichovsky i Agranov interpreten música i llancen ganivets, fan piruetes i aconsegueixen, fins i tot, emular al doctor Frankenstein domant a una bèstia amb aires de cavall i crineres com a ganivets. Però no importa la punteria, ni l'altura de les seves tombarelles. El que queda en la retina de l'espectador és la seva mirada de pillet i els ressons d'una festa amb foguera, carro, timba de pòquer i alcohol d'alta graduació. Així que, no perdem el temps: Que soni la música i volin els ganivets! Davaiii, amics!