Podia haver posat un zoo, però ha decidit obrir una granja. Una granja on cap animal no és allò que podríem dir normal, si és que normal vol dir alguna cosa en aquest mon fet de rareses. I és a això, a les rareses, al que rendeix homenatge l'espectacle que Nuri Total ens presentarà durant aquest Districte Cultural, un muntatge en el qual tots, els de l'escenari i també els de la platea, serem Bitxos raros.

- Com va néixer l'espectacle? És un cant a la diferència?
L'espectacle va néixer després de treure el disc de Bitxos raros. Teníem ganes de crear una història que unís totes les cançons i vam acabar creant la granja dels Bitxos Raros.
Sí que es podria descriure com un cant a la diferència i sobretot un homenatge a les rareses.

- Per què vau decidir fer aquesta aposta pel món rural?
Ens agradava molt que la història es desenvolupés en un entorn rural. Ens encaixava molt perquè tan jo com en Tomás i en Marc vivim al bosc, així que ens inspirava molt fer-ho així.

-Com treballeu les cançons? I la posada en escena?
En aquest cas en particular vaig demanar als meus amics que em diguessin un animal amb una característica especial o rara. A partir d'aquí em vaig inventar la història de cada bitxo i li vaig posar la música. Va ser molt divertit crear les històries sense decidir-ne el títol. En Tomás es va encarregar de gravar-ho i de fer els arranjaments.
La posada en escena la va fer en Tomás amb les seves mans! Va dissenyar cada bitxo i li va donar forma. Amb la casa dels tres grangers va fer el mateix. És una mica castor arquitecte.

-Com integreu el claqué a l'espectacle?
L'integrem com un instrument més que apareix en algunes cançons. Són pinzellades claqueteres.

-Explica'ns una mica la fauna de Bitxos raros que presenteu sobre l'escenari
A la granja dels Bitxos Raros hi apareix un pop amb bicicleta amb un bony al cap, un escarabat que contempla sempre assegut, un camaleó que fa un llarg viatge perseguint el seu color preferit, un castor que fa meravelles amb les seves manetes i les seves dents, una libèl·lula entusiasmada amb la vida espacial, un gripau vegetarià que només somia a tenir ales i volar, un pingüí que per molt que vulgui no pot parar de cantar i crea una orquestra i un cangur que es converteix en taxista per portar bitxos raros a la seva butxaca.

-Compagines el treball per a adults i per a infants, on et trobes més còmode? I quin és el públic que més t'enriqueix?
Crec que m'agraden molt els dos públics. Al cap i a la fi el que m'agrada és inventar-me històries, i que hi hagi un públic que les vingui a escoltar està molt bé. I la veritat és que ens agrada molt el públic familiar perquè ens venen des de nens molt petits fins a avis, i funciona molt bé!