"La música africana ha influït des de fa dècades en el que ara anomenem música moderna; i ho ha fet sense cap tipus de reconeixement. Ara, les circumstàncies han canviat perquè hi ha tota una generació de joves músics que estan disposats a menjar-se el món i a reclamar els seus drets amb plena legitimitat", explica Neneh Cherry el que està succeint al continent africà. La rapera i compositora sueca (qui ha cantat amb Youssou N'Dour en composicions com Seven Seconds i Wake up. It's Africa calling) és, com també ho és N'Dour, una de les protagonistes del documental Fonko, realitzat per un equip integrat pel productor Tobias Janson i els directors suecs Goran Olsson, Daniel Jadama i Lars Loven. Fonko, un dels títols de la nova secció dedicada al documental musical, inaugurarà (el 4 d'octubre, en el centre cívic Besòs) la segona edició del Barcelona Districte Cultural.

Fonko, que en idioma wòlof vol dir alguna cosa semblant a 'cuidar dels altres', es passeja per les diferents músiques que es fan al continent africà i repassa, alhora, la situació de cada un dels països on es produeixen. Aquí us expliquem alguns:

Angola és la pàtria del kuduro, una espècie de techno que s'escolta en els guetos de les ciutats més pobres d'aquest país que ha viscut tres llargues dècades de guerra. Les seves lletres estan cantades moltes vegades en portuguès, fet que ha donat certa rellevància al gènere en les pistes de ball portugueses. La formació més coneguda que practica aquest estil és Buraka Som Sistema, que ha estat secundada per la cantant M.I.A.

Ghana és on va néixer, l'azonto, un dels balls més mítics de tota Àfrica. La seva particularitat? Que incorpora en les seves coreografies alguns moviments del nostre dia a dia; i també, que hi ha qui incorpora els moviments d'aquest ball a la seva vida quotidiana. Exemples? Els jugadors de futbol; primer els africans i, després, els de tota Europa, quan festegen un gol.

Sud-àfrica és la llar d'estils com el kwaito (una mena de house combinat amb sonoritats locals que neix en Johannesburg) o el shangaan electro que, nascut en Soweto, s'inspira en la tradició dels tsonga shangaan per a després ser reinterpreta amb instruments electrònics i crear uns ritmes endiabladament ràpids.

Nigèria és país de contrastos: acull la música més comercial, però també va ser el país de Fela Kuti, qui va morir el 1997 i va ser el creador de l'afrobeat a més d'un gran defensor dels drets humans.