Comença explicant el què i el perquè. I és una bona manera de començar: amb totes les cartes damunt de la taula.

Núria Guiu comparteix amb els espectadors que estudia un Grau en Antropologia i que li agrada el ioga. I que totes dues coses són determinants en Likes, una coreografia que va començar com un treball acadèmic sobre els béns de prestigi (mòbils, cotxes...) i -per què no?, va pensar Guiu- també els likes, la màxima distinció que un pot aconseguir quan penja alguna cosa en les xarxes socials. Aquest va ser el punt de partida de Núria Guiu, que va decidir abordar el treball amb les eines que són habituals en l'antropologia: ho va fer com si es tractés d'un treball d'observació i de camp. I com que havia d'observar des de dins de la comunitat, com a usuària de les xarxes, la forma en què es donen els likes, va decidir fer-ho a partir dels vídeos d'asanas de ioga i dels de coverdance, les coreografies que es pugen a Internet amb la finalitat que els altres les copiïn i les adaptin.

I Núria Guiu ens ensenya coverdances i ens demostra com són les asanas, els passos i les variacions que es poden anar introduint. I allò que al principi només és una demostració es converteix en una coreografia, en un solo coreogràfic, que repetint els passos els va variant, de ritme, d'intensitat, alhora que la ballarina es va despullant i va mostrant, a poc a poc, el seu cos.

Quan creieu que la seva dansa, feta sempre dels mateixos moviments, moviments que arriben a tenir un punt hipnòtic, aconseguirà més Likes?

Si els Likes tenen correlació amb els aplaudiments, Núria Guiu se'n va portar molts al final de la presentació de la seva peça en el Centre Cívic Barceloneta, últim escenari d'aquest cinquè circuit Barcelona Districte Cultural on ballava aquest treball que no para de rebre premis: una menció als Ciutat de Barcelona i un guardó en els de la Crítica només en els últims dos mesos.