Barcelona Cultura

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

Febrer - Abril 2024

No deixeu que els morts reposin en l'oblit

01/02/2019
Teatre
José y sus hermanas reben una llarga ovació en l'estrena en el circuit de 'Los bancos regalan sandwicheras y chorizos'

Qui va dir què i quan ho va dir? Va ser durant el franquisme o va ser durant la democràcia. El públic ha d'aixecar una mà o l'altra segons quan pensi que s'ha dit la frase en qüestió. I les mans ballen. I les mans no l'encerten. Culpa de la manca de memòria històrica? Potser un altre dia, però no a l'Auditori Sant Martí en la primera nit del cinquè circuit Barcelona Districte Cultural, perquè la mitjana d'edat era alta. I més d'un espectador segur que havia viscut allò del que des de l'escenari es xerrava. No, a l'Auditori Sant Martí no faltava memòria històrica. Però és que en moltes de les frases que els actors de José y sus hermanas van recuperar, el passat, el present (i qui sap si el futur) es confonen, se superposen, es trepitgen,i un s'adona no només d'allò que tot el que va passar pot tornar a passar sinó també que tot el passat és el que està determinant el nostre present i marcarà el nostre futur.

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos és un espectacle necessari, un espectacle que mira amb uns ulls nous, no contaminats per records ni per rancors ni per dolors, el nostre passat: aquells 40 anys de franquisme que, com els actors molt ben diuen, són un càncer al qual ningú pot sobreviure sense haver quedat malmès. I d'això tracta l'espectacle de trobar els defectes que tots portem d'origen, aquells dels quals ens és quasi impossible sostreure'ns i que ens encotillen a través de les paraules que diem sense pensar ben bé què signifiquen, dels edificis que trepitgem sense acabar d'habitar-los o de les cançons que cantem sense parar-nos a pensar què diuen o si tenen o no tenen raó: què cantava Cecilia "esta España mía, esta Espña nuestra" o "esta España viva, esta España muerta"?

Els espectadors que es van reunir a l'Auditori Sant Martí, més de 300, van acabar premiant amb una llarga ovació els actors de José y sus hermanas que durant prop de 90 minuts els havien explicat que, potser, la tomba de Franco s'amagava sota els seus peus, que potser també sota d'ells està la de García Lorca i la dels morts d'un i d'un altre bàndol i que, potser també, algú els conserva en un estat vegetatiu per si en un algun moment Espanya els torna a necessitar. I les paraules ressonen a ahir, a avui i a demà.

Compartir