Barcelona Cultura

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

Febrer - Abril 2024

ZERO EN CONDUCTA: “Som uns malalts de la nostra feina”

08/05/2017
Teatre
Putxa defensa la fusió de gèneres que practica la companyia Zero en Conducta i que és fonamental a 'La dernière danse de Brigitte'

Explica Putxa que, a dalt d'un escenari, el text és la prosa; i el moviment, la poesia. I des de Zero en Conducta han fet una aposta clara per la poesia, pel moviment, sigui dansa o mim, teatre físic o manipulació de titelles. Totes aquestes tècniques es fusionen als seus espectacles, a muntatges com La dernière danse de Brigitte, la història d'una ballarina que, quan està arribant al seu final, quan ja està confinada en una cadira de rodes, posa els seus records a ballar.

Putxa, també conegut com a José Antonio Puchades, és un dels dos integrants de la companyia Zero en Conducta i també el seu fundador el 2011. Julieta Gascón, la seva companya d'escena, va arribar més tard. Putxa recorda que, quan estava començant, va fer teatre per a sords i que aquesta feina d'experimentació amb les mans que va donar a fruit un muntatge, Nymio. Historias mínimas contadas a mano (2012). I Nymio va ser el punt de partida de Zero en Conducta

"Tots els nostres espectacles neixen d'una necessitat, de la voluntat d'explicar alguna cosa. I, en el cas de La dernière danse de Brigitte, el punt de partida va ser la pèrdua d'algunes persones que ens estimàvem molt i a les qui volíem rendir un homenatge des de l'escenari. Volíem parlar de la mort, dels records, de l'adéu", explica Putxa la gènesi d'aquest muntatge que transcorre en dos moments temporals: el present, quan manipulen el titella de la Brigitte, quan la ballarina està al final del seu camí; i el passat, quan posen a ballar els seus records i evoquen una època, la de principis del segle passat, tant amb les músiques –el lindy hop, el xarleston...- com amb l'estètica –blanc i negre- i el moviment, que tracten que recordi els d'una pel·lícula muda.

La feina d'investigació i creació que porta a terme la companyia és extremadament minuciosa i està centrada en el detall: Poden estar-se fins a dos mesos per dibuixar una seqüència que no arriba ni als cinc minuts. "Manipulem el titella entre dos i això ens obliga a coordinar els nostres gestos i a fer un treball que recorda la feina fotograma a fotograma de l'animació. Però, a més, al mateix temps que estem movent el titella nosaltres també estem ballant, així que encara és tot més complicat", apunta Putxa. I conclou: "Però nosaltres no entenem la dificultat com un problema; al contrari, la gaudim. Som uns malalts de la nostra feina". Ara, abans d'emprendre una àmplia gira per Europa i coincidint amb les representacions al circuit Barcelona Districte, ja estan assajant el que serà el seu nou espectacle, que estrenaran d'aquí a un any.

Compartir