«Amb quaranta anys, al mig del meu recorregut vital, intueixo allò que va motivar Shakespeare a escriure l’obra: la facilitat amb què l’individu pot arribar a fer mal. I com, en fer mal, s’infereix un dolor que obre el camí a l’autodestrucció. Però el Shakespeare vell, humanista i savi, ens fa mirar la vida amb voluntat pedagògica i ens diu que si treballem la consciència sempre hi haurà la possibilitat de regenerar-se.» Ferran Madico
Polixen, rei de Bohèmia, visita la cort del seu amic Leont, rei de Sicília. A instàncies de Leont, la seva dona convenç Polixen que allargui l’estada a la cort però, paradoxalment, el contacte entre la reina i el seu amic provoquen en Leont un atac de gelosia: Polixen ha de fugir, la seva esposa és empresonada i dóna a llum una nena la paternitat de la qual es posa en dubte. Els oracles diuen que la reina és fidel i que Leont és el pare de la criatura... però la gelosia ha encegat el rei sicilià. La nena serà abandonada i adoptada per un pastor; quan creixi el destí voldrà que s’enamori del fill de Polixen. L’oposició paterna original serà vençuda i això donarà peu a un final feliç. Tots dos es casaran i els seus pares es reconciliaran: l’amor haurà triomfat.
Direcció: Ferran Madico; Intèrprets: Enric Benavent, Pedro Casablanc, Tilda Espluga, Montse Esteve, Francesc Garrido, Oscar Rabadán i Jacob Torres, entre d’altres; Il·luminació: Albert Faura; Vestuari: Mercè Paloma; Una coproducció: del CAER i el Festival de Barcelona Grec.
