L’estiu és l’època de l’any en què la personalitat pateix el canvi més brusc. Projectem fantasies, realitats que voldríem viure, esperances de paradissos... i volem que tot es faci realitat en aquest breu lapse de temps en què podem trencar amb l’activitat habitual per tal d’entrar en una mena de bombolla. L’estiu és un tub de laboratori on apareixen les veus que la resta de l’any s’oculten i que, ara, ens proporcionen una experiència de realitat paral·lela.
Les històries de Días estupendos tenen a veure amb aquesta sensació de cresta vital. Allà on amb més força s’expressa la vida, comença la mort.
Són històries en què la intensitat arrossega l’acció. En què, horroritzats, riem.
Text i direcció: Alfredo Sanzol; Intèrprets: Paco Déniz, Elena González, Juan Antonio Lumbreras, Natalia Hernández, Pablo Vázquez; Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar; Il·luminació: Baltasar Patiño; Disseny de so i composició musical: Fernando Velázquez; Ajudant de direcció: Pietro Olivera; Ajudant de producció: Elisa Fernández; Direcció tècnica: Matías Carbia; Cap tècnic: Gervasi Juan Colet; Fotografia: David Ruano; Premsa: Blanca De Carreras; Comunicació: Publiespec;
