A la Barcelona de finals del segle passat, sacsejada per l'anarquisme, el comunisme, el darwinisme i l'espiritisme, un conegut escriptor i religiós del moment assistia en un pis del carrer de Mirallers, al barri del Born, a un seguit de sessions d'exorcismes. Mossèn Cinto prenia notes de tot el que veia en unes llibretes que no es van arribar a publicar mai en vida del poeta. L'any 2014, el també poeta Enric Casasses va publicar una edició comentada d'aquells textos, Dimonis, un volum d'una vàlua notable del qual cabosanroque utilitza els fragments més poètics, sorprenents i contemporanis. Ho fa amb la col·laboració d'artistes com el cantaor Niño de Elche i la bailaora i coreògrafa Rocío Molina, a més d’antropòlegs, científics i poetes que parlen en suports enregistrats sobre el concepte de la possessió.
Dimonis és una cerimònia sonora i visual, en la qual vint espectadors són objecte d’una coreografia hàbilment orquestrada per cabosanroque que acaba completant l’obra. Atrapats dins d'una recreació del pis del carrer de Mirallers, serem al mateix temps subjectes passius i actius… perquè ¿què és el teatre sinó una forma de possessió?
El muntatge és el segon de la trilogia de cabosanroque dedicada a autors catalans i que pren la forma de teatre expandit, és a dir, que depassa els límits de l'escena convencional. El primer va ser No em va fer Joan Brossa (2016; es pot veure també en aquesta edició del Grec), el segon es va estrenar al Grec 2020 i ara torna a escena i l'últim, Flors i viatges, s'estrena en aquesta edició del Festival de Barcelona. Tots aquests muntatges són la creació de Laia Torrents, llicenciada en Enginyeria Superior Industrial i estudis superiors de Música, i de Roger Aixut, llicenciat en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya. Junts han creat un col·lectiu que explora els límits de les arts visuals, escèniques i performàtiques.
Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona, cabosanroque, La Filature-Scène nationale de Mulhouse, Temporada Alta 2019 i Fundació Lluís Coromina.
Amb el suport de la Fundació Verdaguer i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Representacions en anglès: 7 de juliol a les 11.15 h. 18 i 25 de juliol a les 17.15, 18.15, 19.15 i 20.15 h
Representacions en castellà: 8 de juliol, a les 11.15 i a les 12.15 h. Dies 20 i 27 de juliol, a les 17.15, 18.15, 19.15 i 20.15 h
Més informació:
cccb.org/ca
Concepte, creació, dramatúrgia, direcció, disseny de so, composició i escenografia: cabosanroque (Laia Torrents Carulla, Roger Aixut Sampietro). Text: Jacint Verdaguer, Maya Deren. Traducció del text de Maya Deren: Martí Sales. Música original: cabosanroque i versions de cabosanroque sobre el Veni creator, de Raban Maur, i de The Unanswered Question, de Charles Ives. Instal·lacions sonores: cabosanroque. Disseny de la il·luminació: Cube.bz, cabosanroque. Vídeo: Frau - Recerques Visuals, cabosanroque. Construcció de l’escenografia: Kike Blanco, cabosanroque. Producció executiva i distribució: Helena Febrés Fraylich. Participació enregistrada: Niño de Elche (cantaor), Rocío Molina (bailaora), Enric Casasses (poeta), Manuel Delgado (antropòleg), Gerard Horta (antropòleg), Ricard Torrents (especialista en Verdaguer), Carme Torrents (museòloga), Lourdes Porquet (viròloga), Xavier Rebodosa (viròleg), Helena Pielias i Vicenç Viaplana (videoartistes), Laia Torrents, Roger Aixut (cabosanroque). Interpretació dels versos de Jacint Verdaguer: Núria Martínez Vernis (poeta), Jordina Boix (directora de la Fundació Verdaguer). Interpretació del pare A. F. (exorcista): Joan Solana. Agraïments: Casa Museu Verdaguer, MUHBA (Museu d'Història de Barcelona), Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) i Enric Casasses, perquè sense els seus Dimonis (Verdaguer Edicions, 2014) no existirien els nostres. Fotografia: José Hevia.
