L’estètica de Luchino Visconti era ben present en anteriors creacions del director eslovè Tomaz Pandur. Ara, però, en la seva primera compareixença davant del públic barceloní, Pandur ret homenatge al cineasta italià amb una versió teatral de La caída de los dioses. El muntatge, amb un repartiment excepcional, és la història del declivi i la descomposició d’una família aristocràtica alemanya durant els dies que transcorren entre l’incendi del Reichstag i la Nit dels ganivets llargs, és a dir, en els primers moments del III Reich. Els Essenbeck, que han oscil·lat entre el suport i el menyspreu al partit de Hitler, protagonitzen una lluita sagnant pel poder després de l’assassinat del patriarca, el baró Von Essenbeck.
Versió i direcció: Tomaz Pandur; Traducció: Pablo Viar; Dramatúrgia: Livija Pandur; Intèrprets: Belén Rueda, Pablo Rivero, Alberto Jiménez, Manuel De Blas, Santi Marín, Francisco Boira, Nur Levi, Fernando Cayo, Emilio Gavira, Ramón Grau; Escenografia: Numen (Sven Jonke); Il·luminació: Juan Gómez Cornejo; Vestuari: Angelina Atlagic; Disseny de vídeo: Álvaro Luna; Coordinació musical: Antonio Moreno; Ajudant de direcció: Damià Plensa; Col·laboració: Ronald Savkovic; Ajudant d'escenografia i vestuari: Nicolas Bueno; Caracterització: Chema Noci; Fotografia: Aljosa Rebolj; Disseny del cartell: Javier Naval;
