La creació més coneguda de Pedro Calderón de la Barca es va estrenar l'any 1635 i, per tant, ens separen del moment en què es va escriure gairebé quatre segles. Tot i això, La vida es sueño continua sent un text d'una contemporaneïtat extrema, potser perquè es planteja assumptes atemporals que ni tenien resposta en aquell moment ni la tenen avui. Què és la realitat? Quina relació tinc amb l'Estat, amb la família o amb mi mateix? És la realitat tan insubstancial com sembla? S'ho preguntava Calderón en boca de Segismundo, el seu protagonista, quan explicava la història del fill d'un rei que, a causa d'una profecia que diu que serà un monarca injust i tirànic, és empresonat pel seu pare i tancat en una masmorra fosca. Quan en surti, li faran creure que la realitat que veu no és més que un somni, per tal d'observar el seu comportament i retornar-lo a la cel·la si cal. La trama ens aboca a qüestions inquietants sobre la realitat i la relació que hi tenim, uns interrogants que eren tan vius ahir com avui i que no afecten només els intel·lectuals, sinó que també ho fan al conjunt de la Humanitat. Un príncep encadenat, una dona que es fa passar per home a la recerca de venjança, amor, revolta... El director Declan Donnellan i l'escenògraf Nick Ormerod, codirectors artístics de la companyia anglesa Cheek by Jowl, aporten la seva visió del món de l'escena a un clàssic de les lletres castellanes que han treballat conjuntament amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico que dirigeix Lluís Homar.
El muntatge consolida la relació entre Cheek by Jowl i el teatre espanyol, que va començar l'any 1989 amb la producció de Fuenteovejuna que es va veure al National Theatre de Londres. Ara, Cheek by Jowl retorna al Segle d'Or amb la primera producció en castellà, que dirigeix Declan Donnellan i ha dissenyat Nick Ormerod. Hem vist la companyia al Grec del 1994 representant Mesure for Mesure, de William Shakespeare i al Grec 2014 portant a escena l'Ubu roi d'Alfred Jarry. A la Compañía Nacional de Teatro Clásico la vam poder veure en l'edició del Grec de l'any passat, posant en escena El burlador de Sevilla, amb direcció de Xavier Albertí.
Una coproducció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, Cheek by Jowl i LAZONA
Amb la col·laboració de Barbican (Londres) i Scène Nationale d’Albi (França).
La funció del dia 10 de juliol, a les 22.00 h, disposarà d'un servei d'audiodescripció i acompanyament per a persones amb discapacitat visual.
Adaptació: Declan Donnellan, Nick Ormerod. Direcció: Declan Donnellan. Disseny de l'escenografia i el vestuari: Nick Ormerod. Interpretació: Ernesto Arias, Prince Ezeanyim, David Luque, Rebeca Matellán, Manuel Moya, Alfredo Noval, Goizalde Núñez, Antonio Prieto, Irene Serrano. Disseny de la il·luminació: Ganecha Gil. Disseny de so i composició: Fernando Epelde. Assessorament en dramatúrgia: Pedro Villora. Moviment: Amaya Galeote. Ajudantia de direcció: Josete Corral. Ajudantia d'escenografia: Alessio Meloni. Ajudantia de vestuari: Elena Colmenar Ajudantia de so: Gastón Horischnik. Ajudantia d'il·luminació: Javier Hernández. Interpretació: Juan Ollero. Disseny gràfic i fotografia: Javier Naval. Direcció tècnica: Oscar Sainz. Regidoria: Alex Stanciu. Maquinista: Sira González. Producció executiva i gerència: Elisa Fernández. Ajudantia de producció: Jair Souza-Ferreira. Direcció de producció: Miguel Cuerdo. Comunicació i distribució: Julio Municio. Direcció executiva Cheek by Jowl: Niamh O´Flaherty Direcció general Cheek by Jowl: Harrison Collett Administració i ajudantia de direcció Cheek by Jowl: Harry McDonald
