Las niñas zombi

  • Escena híbrida

Celso Giménez

Un creador escènic a qui coneixem per la seva feina amb la companyia La Tristura s'endinsa en solitari en la història política recent per tal de preguntar-se com afecten les nostres vides l'herència i les genealogies.

Hagués estat diferent la vida de Celso Giménez si hagués escoltat unes altres històries quan era un nen i hagués format part d'una nissaga diferent de la seva? El dramaturg i escriptor s'ho pregunta en una història que té molt a veure amb la seva família. L'hem conegut col·laborant amb La Veronal —Marcos Morau firma aquí l'escenografia i el vestuari— o El Conde de Torrefiel però, especialment, en muntatges com ara CINE (Grec 2017), Future Lovers (Grec 2019) o Renacimiento (2020), amb Itsaso Arana i Violeta Gil, les altres dues integrants del col·lectiu escènic La Tristura. Ara, l'autor explora el pes de l'herència. Ho fa en solitari, encara que utilitzi mètodes que, com en les seves obres amb La Tristura, remeten a la nostra història més immediata. Sobre l'escenari, tres noies que riuen, ballen i tenen una història per explicar. És una història fantàstica que sembla real o potser una història tan real que sembla fantàstica? La intimitat i la poesia esdevenen polítiques en un relat sobre la guerra i sobre un home, l'avi d'aquestes nenes zombi, que una nit en un bosc va viure un incident que li va canviar la vida. Qui va morir realment en aquell bosc? Qui ho pot saber després de tants anys? Si aconsegueixen desxifrar aquesta història, aquest enigma dels temps, comprendran alguna cosa també sobre elles mateixes? Hi ha qui diu que la primera generació que pateix un trauma no en parla, necessita encapsular-lo. La segona, tampoc, perquè ha viscut el xoc dels pares massa de prop. És la tercera, la generació més jove, la que pot endinsar-se en la memòria dels seus antecessors. És, a més, la darrera que pot fer-ho, perquè la següent ja estarà massa lluny. Som la tercera generació de nenes zombi, ens diu l'autor, que ens convida a endinsar-nos en aquesta història, en aquesta nit, per tal de mirar de desxifrar qui som i com hem arribat fins aquí.

Una producció del Centro de Cultura Contemporánea Conde Duque, Grec 2023 Festival de Barcelona, Grand Theatre de Groningen, Noorderzon Festival, MA Scène Nationale de Montbéliard, Auditorio de Tenerife i La tristura.

Espectacle recomanat per a espectadors i espectadores a partir de 14 anys.

Fitxa artística

Creació: Celso Giménez. En escena: Natalia Fernandes, Teresa Garzón, Belén Martí Lluch. Coordinació tècnica: Roberto Baldinelli. Ajudantia de direcció: Iván Mozetich. Escenografia i vestuari: Marcos Morau. Il·luminació: Alván Prado. Vídeo i utillatge: Albert Coma. Espai sonor: Adolfo García. Producció: Ana Botía, Alicia Calôt, Elena Barrera. Realització de l'escenografía: David Pascual. Construcció de l'escenografia: Ou. Realització del mobiliari: Mundo Prieto. Narrador: Celso Giménez. Veu telèfon: Nacho Sánchez. Distribució i comunicació: Art Republic (Iva Horvat, Élise Garriga). Premsa: Paloma Fidalgo. Fotografia i disseny gràfic: Mario Zamora. Còmplices del crim: Itsaso Arana, Violeta Gil. Agraïments:Mamen Adeva, Laia Ateca, Tanya Beyeler, Xavier Bobés, Max Brooks, Sergi Casero, Gabi Careto, Andrea Chapela, Olivia Delcán, Manuel Egozkue, Patricia Ferro, Tony Gallego, José Giménez, Pablo Gisbert, Marjan Gjorsheski, Elena Gómez, Aurora García, André Pronk, Pucho, Rafa Rodríguez, Nuria Román, Jorge Sevillano, Elif Shafak, Sara Toledo, Carlota Wilmshurst, Arian Yahyaee Ignataki, María Jesús Zamora, Miguel Ángel Villanueva i Covadonga Villanueva. 

Video

Dates

  • Calendari
    7 i 8 de juliol, a les 21 h
  • Espai

    Mercat de les Flors
    http://mercatflors.cat

    Plaça Margarida Xirgu, 1, 08004 Barcelona

  • Durada
    85
  • Llenguatge
    Castellà
  • Preu
    22