Què és la mort sinó l’esdeveniment que ens connecta d’una forma més íntima amb la vida? Un autor conegut per col·locar-se en el centre de les seves ficcions ens parla sobre la fi de l’existència, sobre la qual compartirà una visió tan radical com subtil.
Seguint la línia d’autoficció que el dramaturg francouruguaià Sergio Blanco practica des de fa anys, el seu text ‘Memento mori’ o la celebración de la muerte és un monòleg que serà interpretat pel mateix autor en forma de conferència. Tenint com a únic suport escènic un escriptori, alguns llibres, un llum i una projecció visual on aniran evolucionant un seguit d’imatges triades de la pintura universal i intervingudes pel mateix Blanco, el text ens farà partícips d’una exposició sobre la mort que impactarà per la profunditat, la radicalitat i l’agudesa que mostra.
A mesura que la lectura avanci, anirem descobrint el que ens atrapa d’aquest format original que ha inventat Blanco i que designa amb el terme assaig escènic o conferència autoficcional: no només ens parla sobre la mort en si mateixa, sinó també sobre la forma íntima en què l’autor la viu, patint-la des del dolor i el turment i, alhora, experimentant-la des del gaudi i la delectació. Perquè el text no es limita a la simple, previsible i confortable condemna de la mort, sinó que es complau en la celebració d’un fenomen que, segons el seu autor, és el que més ens connecta amb la vida.
Així, a ‘Memento mori’ o la celebración de la muerte, el complex assumpte de la mort escapa a la moral castradora per projectar-se amb llibertat total cap al territori de la poesia. Així ho expressa el mateix Sergio Blanco: “La literatura seria el lloc que la humanitat hauria trobat per parlar la mort. Per dir-la. Per relatar-la. Per recordar-la. L’espai literari habilitaria, així, la mort per mitjà de la seva poetització”.
Autoria, direcció i interpretació: Sergio Blanco Disseny audiovisual: Philippe Koscheleff Fotografies: Matilde Campodónico Producció i circulació: Matilde López Espasandín
