Què és una revelació? Sí, és aquell acte mitjançant el qual una suposada divinitat es comunica amb els humans per transmetre’ls una ensenyança o fer-los evident una veritat oculta. Però és també aquell moment en què una realitat o un fet que romania a l’ombra se’ns manifesta clarament davant els ulls. Comuniqueu-lo, és a dir, convertiu-lo en paraula i potser no sentireu tanta solitud. Ho fan els tres protagonistes d’aquest muntatge, tres personatges que tenen molt present què és la soledat. Una de les protagonistes és una guia que treballa en un museu i que explica als visitants els valors de les obres que veuen i els secrets que amaguen. Té al davant un grup organitzat i, avui, sembla que les paraules li surtin soles de la boca. Escolteu el que diu, perquè en les seves pròpies paraules, lliures i gairebé dites de manera automàtica, hi trobarà una revelació. També en tindrà una el jove que escoltareu després i que s’ofereix per fer realitat les vostres fantasies. Ens parlarà sobre la seva vida perquè vol que el coneguem millor i, mentre ens parli, veurà molt clares algunes coses. I aquest noi? Ens ha aplegat a tots perquè, tot i que no està en les millors condicions de salut, ens vol tocar una peça de piano. I és que, sí, tot d’una ho ha vist clar. Els tres personatges s’adrecen al públic d’una manera directa i estableixen una comunicació íntima que no necessita artificis escenogràfics, només l’espai sonor i les llums sota les quals es mouen els intèrprets.
Tots tres ens parlaran de soledat i, mentre ho fan, també sobre records, sobre educació familiar, sobre individualisme, sobre fe o sobre què és exactament això que anomenem veritat, però especialment sobre el que hem viscut i el que hem heretat. Són els temes que interessaven Jordi Prat i Coll, un director teatral que també fa d’autor, de traductor i de pedagog. Ha posat en escena muntatges com La Rambla de les floristes, de Josep M. de Sagarra; Els Jocs Florals de Canprosa, de Santiago Rusiñol (premi Ciutat de Barcelona de teatre, premi Max a la millor adaptació i Premi de la Crítica a la millor direcció); Quartett, de Heiner Müller, o El público, de Federico García Lorca, entre altres. Ha treballat sovint amb músics dirigint la posada en escena de concerts d’artistes que van des del contratenor Xavier Sabata fins als músics de jazz Andrea Motis i Joan Chamorro, i ha escrit textos teatrals com Carrer Hospital amb Sant Jeroni, Obra vista o Requiem for Evita, entre altres.
Una producció d’Atrium Produccions.
Amb la col·laboració de Temporada Alta 2020.
Autoria i direcció: Jordi Prat i Coll Interpretació: Francesc Cuéllar (3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16, 17, 18 de juliol), Àurea Màrquez, Albert Pérez Bort, Carles Roig (16, 17, 18, 19, 20, 24, 25, 26, 27, 30 de juny i 1, 2 de juliol) Espai escènic i vestuari: Atrium Produccions Il·luminació: Mattia Russo Fotografia: Noelia Sardà Disseny gràfic: Ariadna Fígols
