Teatre físic i visual, accions performatives i dosis elevades de poesia formen part dels espectacles d’aquest artista grec. Aquest cop, vuit intèrprets de cultures diverses exploren el valor dels principis que configuren la societat actual.
Prop de cinc-cents ballarins i intèrprets de tot el món van participar la primavera passada en les audicions que convocava Dimitris Papaioannou per al seu nou espectacle, una nova coproducció internacional que ha anat prenent forma durant els assajos mateixos i que, fins al moment d’escriure aquestes línies, encara no tenia un títol definit. I és que Papaioannou declara la seva fe en el procés de creació i ell mateix prefereix no avançar-ne el resultat final. “De què serveixen els plans i les pretensions? L’art és la praxi. Si en parlo, no faré més que enganyar o trair l’esperit de l’obra”, diu l’autor, que l’any 2017 va deixar fascinat el públic barceloní (i 90.000 espectadors més de més de vint països de tot el món) amb les imatges poètiques i suggeridores de The Great Tamer, un dels seus últims muntatges.
Un fons clar, com un full de paper sobre el qual dibuixa l’autor, és la base escènica d’aquesta nova proposta amb la qual Papaioannou, com explica ell mateix, surt “del clarobscur de les meves anteriors creacions”. A partir d’aquí, basteix un espectacle que explora la destrucció dels vells models i la redescoberta posterior dels valors que impliquen, i ens convida a examinar la relació amb els nostres avantpassats i a reivindicar alguns dels principis contra els quals potser ens vam rebel·lar en la nostra joventut. Vuit intèrprets procedents de cultures diverses protagonitzen el muntatge: entre altres, hi trobem Christos Strinopolous, que interpretava el personatge principal de The Great Tamer; Michalis Theophanous, coprotagonista amb Papaioannou de Primal Matter, i Breanna O’Mara, una ballarina del Tanztheater Wuppertal, que coprotagonitzava el duet del 2018 Since She.
Aquest muntatge és la darrera coproducció internacional de Dimitris Papaioannou, un creador que va entrar en el camp de les belles arts fent de pintor, però que es va endinsar d’una manera especialment intensa en les arts escèniques, no només fent de director sinó també de coreògraf, intèrpret, creador de decorats, dissenyador de vestuari i dissenyador d’il·luminació. La creació de l’Edafos Dance Theatre (amb el qual va treballar fins al 2012) i la concepció de les cerimònies dels Jocs Olímpics d’Atenes 2004 el van convertir en tot un referent de l’escena grega i internacional.
Una producció de l’Onassis Stegi.
Coproduït per Grec 2020 Festival de Barcelona, Festival d'Avinyó, Biennale de la Danse de Lyon 2020, Dance Umbrella - Sadler’s Wells Theatre, Fondazione Campania dei Festival - Napoli Teatro Festival Italia, Holland Festival, Luminato (Toronto) / TO Live, Ruhrfestspiele Recklinghausen, Saitama Arts Theatre / ROHM Theatre Kyoto, Stanford Live / Stanford University, Teatro Municipal do Porto, Théâtre de la Ville - París / Théatre du Châtelet, UCLA’s Center for the Art of Performance.
Amb el suport del Festival Aperto (Reggio Emilia), Hellerau – European Centre for the Arts, Lithuanian Dance Information Centre, National Arts Centre d’Ottawa, ONE DANCE WEEK Festival, P.P. Culture Enterprises Ltd, Teatro della Pergola de Florència, Torinodanza Festival - Teatro Stabile di Torino - Teatro Nazionale.
L’espectacle ha estat subvencionat pel Ministeri de Cultura i Esport de Grècia.
Dimitris Papaioannou té el suport de Megaron – The Athens Concert Hall.
Concebut, visualitzat i dirigit per: Dimitris Papaioannou Amb: Šuka Horn, Jan Möllmer, Breanna O’Mara, Damiano Ottavio Bigi, Łukasz Przytarski, Christos Strinopoulos, Michalis Theophanous, Dimitris Papaioannou Fotografia: Julian Mommert
