Als anys seixanta la música es barreja amb altres arts emergents com la performance o les noves poètiques tecnològiques. També es carrega amb nous significats sociopolítics i de gènere en sintonia amb l’esperit revolucionari de l’època. És en aquesta dècada quan l’esdeveniment sonor (com també passa amb les arts escèniques i les arts plàstiques) es vol convertir en un context d’experimentació més que en obra tancada.
Pionera en el processament informàtic d'instruments acústics i en l'estudi de nous formats d'escolta.
Comissari: David Albet, Oriol Rosell;
