¿Hem de riure o hem de plorar davant la monstruosa descripció del primer (i únic) amor del protagonista d’aquesta peça? I és que Beckett ens col·loca en aquesta obra, escrita l’any 1946, davant d’una història d’humor tràgic. Pere Arquillué encarna un ésser torturat, un home expulsat de casa seva en morir el seu pare, que potser s’estima per un moment la prostituta que el sedueix però que, si es lliura a l’amor, és només per poder-se’l treure aviat del cap. Àlex Ollé i Miquel Górriz signen la direcció d’una peça en la qual, com en altres creacions de Beckett, el que escoltem ens mou el riure, i el que no se’ns diu... ens omple d’horror.
Creació: Àlex Ollé i Miquel Górriz; Idea original: Moisès Maicas, Pere Arquillué; Versió: José Sanchis Sinisterra; Concepte: Pere Arquillué; Traducció: Anna Soler; Producció executiva: Carles Manrique; Fotografia: Xavier Auseller; Intèrpret: Pere Arquillué; Espai sonor: Josep Sanou; Assistència al moviment: Eva Roig; Disseny d'il·luminació: Carles Borràs; Direcció tècnica: Carles Borràs; Ajudant de producció: Sol Blasi; Construcció: Teatre-Auditori Sant Cugat; Grafisme: Albert Claret; Cap tècnic: Gervasi Juan; Premsa: Gemma Moncho - A Portada; Distribució: Elena Blanco; Agraïments: Mercè Morera, Chantal Aimée, David Ruano, Juan Carlos Olivares, Teatre Nacional de Catalunya, Nau Ivanow, Alfons Flores, Carles Solé, Anna Rius;
