Un intèrpret i un munt de caixes ens parlen del risc inherent a l'existència. Les estructures que veureu en escena es mantenen en un equilibri precari no gaire diferent del que regeix les nostres vides.
Rudo tracta sobre persones que han conviscut amb la rudesa, l’esforç físic i uns reptes personals duts fins a l’extrem més absurd. A l’espectacle, un home crea torres i figures amb caixes de fusta pesants. S’enfila sobre construccions fràgils per fer uns equilibris precaris que són fruit del desig i la il·lusió. La música de violí i violoncel interpretada en directe serveix de contrapès líric a l’esforç titànic del personatge, que gruny, sua i no decau en el seu deliri. A Rudo l’espectador es trobarà atrapat dins d’un espai íntim, en una grada que, com el mateix protagonista de l’espectacle, es manté en un equilibri difícil i sempre sembla a punt de caure. Aquesta proximitat amb la pista convida a compartir els perills i els anhels de la vida. Premi al Millor espectacle de carrer a l'edició de 2014 d'Umore Azoka, la Fira d'artistes de carrer de Leiola.
Creació i direcció: Manolo Alcántara, Xavier Erra; Intèrprets: Manolo Alcántara; Composició i direcció musical: Clara Peya; Violí: Laia Rius ; Violoncel: Maria Bou ; Direcció tècnica: Luis Nevado; Escenografia: Xavier Erra; Disseny d'il·luminació: Luis Nevado; Construcció dels titelles: Nartxi (Txo Titelles); Vestuari i caracterització: Rosa Solé; Fotografia: David Molina; Producció: Manolo Alcántara; Producció delegada: La Destil·leria;
