A partir de coreografies icòniques de pel·lícules musicals del anys de l’era disco (ants setanta i vuitanta), Sweet Precarity dibuixa una analogia entre la dansa com a èxtasi i evasió i la dansa com a feina i professió. L’espectacle es troba dins d’una estructura palindròmica que funciona com a mirall deformant: amplia i distorsiona la relació entre aquestes dues vessants de la dansa per tal de fer-nos reflexionar sobre la nostra pròpia realitat laboral i existencial.
Peça per a vuit ballarins.
