Tres poetes finesos i tres de catalans, de tres generacions diferents, diuen la seva poesia. A partir d'un guió, una actriu enllaça les sis obres poètiques.
Terra humida, flonja. Terra seca, dura. Mar fosc i fred. Mar de balenes. Mar clar i càlid. Mar de sirenes. Terra de grans llacs. Terra de rieres seques. Llengua finoúgrica, uràlica. Llengua llatina, indoeuropea. El Kalevala i el Canigó. Als dos extrems d'Europa, el català i el finès, sense cap connexió, sense cap fil d'unió. Cap? Històricament han tingut el seu moment de brutalitat i després han estat dominades, violentades. Comparteixen un ressorgiment cultural en un mateix moment i una voluntat d'identitat pròpia. Però els llacs i els boscos o les muntanyes, les planes i el mar no són informes, són un paisatge perquè tenen un nom, unes llegendes i una història, i allò que els dóna forma són el nom i els relats, lligats, cosits, inseparables d'una llengua i una cultura, intraduïbles, i allò que els pot unir són els estadis d'universalitat de la poesia, allò que, al contrari de paisatges i mentalitats, comparteixen totes les tradicions de totes les cultures.
Enguany la proposta inclou obres dels poetes Cinta Mulet (1958), Helena Sinervo (1961), Begonya Pozo (1974), Mikael Brygger (1975), Harri Hertell (1985) i Pau Vadell (1984).
Autoria: Mikael Brygger, Harri Hertell, Cinta Mulet, Begonya Pozo, Helena Sinervo, Pau Vadell.; Guió: Albert Mestres; Coordinació: Albert Mestres; Posada en escena: Albert Mestres; Intèrpret: Mireia Chalamanch;
