Barcelona Cultura
  • strict warning: Non-static method view::load() should not be called statically in /var/www/apps/app0214/www/grec/arxiugrec/sites/all/modules/views/views.module on line 1113.
  • strict warning: Redefining already defined constructor for class gmaps_content_address_fast_filter_helper in /var/www/apps/app0214/www/grec/arxiugrec/sites/all/modules/gmaps/modules/gmaps_content/includes/gmaps_content.views.inc on line 164.
  • strict warning: Declaration of views_handler_field::query() should be compatible with views_handler::query($group_by = false) in /var/www/apps/app0214/www/grec/arxiugrec/sites/all/modules/views/handlers/views_handler_field.inc on line 1141.
  • strict warning: Declaration of content_handler_field::element_type() should be compatible with views_handler_field::element_type($none_supported = false, $default_empty = false, $inline = false) in /var/www/apps/app0214/www/grec/arxiugrec/sites/all/modules/cck/includes/views/handlers/content_handler_field.inc on line 228.
  • strict warning: Declaration of views_handler_sort::options_validate() should be compatible with views_handler::options_validate($form, &$form_state) in /var/www/apps/app0214/www/grec/arxiugrec/sites/all/modules/views/handlers/views_handler_sort.inc on line 165.
  • strict warning: Declaration of views_handler_sort::options_submit() should be compatible with views_handler::options_submit($form, &$form_state) in /var/www/apps/app0214/www/grec/arxiugrec/sites/all/modules/views/handlers/views_handler_sort.inc on line 165.
  • strict warning: Declaration of views_handler_sort::query() should be compatible with views_handler::query($group_by = false) in /var/www/apps/app0214/www/grec/arxiugrec/sites/all/modules/views/handlers/views_handler_sort.inc on line 165.
  • strict warning: Declaration of views_handler_filter::options_validate() should be compatible with views_handler::options_validate($form, &$form_state) in /var/www/apps/app0214/www/grec/arxiugrec/sites/all/modules/views/handlers/views_handler_filter.inc on line 576.
  • strict warning: Declaration of views_handler_filter::query() should be compatible with views_handler::query($group_by = false) in /var/www/apps/app0214/www/grec/arxiugrec/sites/all/modules/views/handlers/views_handler_filter.inc on line 576.
  • strict warning: Declaration of views_handler_relationship::query() should be compatible with views_handler::query($group_by = false) in /var/www/apps/app0214/www/grec/arxiugrec/sites/all/modules/views/handlers/views_handler_relationship.inc on line 145.
  • strict warning: Declaration of views_handler_area::query() should be compatible with views_handler::query($group_by = false) in /var/www/apps/app0214/www/grec/arxiugrec/sites/all/modules/views/handlers/views_handler_area.inc on line 81.
  • strict warning: Declaration of views_handler_area_text::options_submit() should be compatible with views_handler::options_submit($form, &$form_state) in /var/www/apps/app0214/www/grec/arxiugrec/sites/all/modules/views/handlers/views_handler_area_text.inc on line 121.

La creació d'un Festival

La creació d'un Festival

Barcelona va celebrar el 2001 els vint-i-cinc anys del festival d’estiu, el Grec. L’1 de juliol de 1976 el Teatre Grec de Montjuïc acollia el primer festival –Temporada, en van dir llavors–celebrat en democràcia, una festa escènica que prenia el nom del teatre inaugurat amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929. Aquell Teatre Grec tenia un passat marcat per les poques representacions (uns 160 muntatges fins al 1975), l’oblit d’anys sense funcions (vint-i-un), la indiferència municipal i els oficialistes Festivales de España.La titularitat municipal d’aquell espai manava que l’encarregat de decidir les programacions fos l’Ajuntament. Així, durant molts anys, les temporades teatrals s’adjudicaven per concurs públic: programava qui aconseguia tenir el millor cartell amb menys costos.

Unes setmanes abans que el Grec 76 alcés el teló, pocs podien imaginar que aquell festival acabaria celebrant-se. El poc temps –menys de cinc setmanes– per confeccionar el programa n’era la raó. Al febrer del 1975 la professió teatral –és irònic parlar de professió amb l’atur que hi havia aquells anys– va anar a la vaga. Al marge de la situació de penúria que vivia el col·lectiu teatral català, existia un sentiment de solidaritat amb els companys de Madrid, també en vaga. Al final de l’any, a més, el Teatro Nacional de Barcelona va tancar les portes després d’una lenta agonia. Es va estendre,llavors, la idea que el teatre havia de començar a ser entès com a servei públic. Tot aquest capital –el desencís, la reivindicació– va servir a la professió per redactar un document, un text que molts consideren el primer intent de posar ordre en la vida escènica del país i planificar-ne el futur.

I, si parlem de professió, hem de parlar de l’Assemblea d’Actors i Directors. Nascuda sota el signe de la politització i de la unitat ideològica i corporativa, l’Assemblea,que agrupava els professionals del món del teatre, va néixer a la primavera del 1976.Una de les seves prioritats era intentar posar fi a la colonització teatral de la cartellera barcelonina, programada i gestionada des de Madrid, per on es passejaven companyies espanyoles amb muntatges insípids que deixaven les sales buides de públic. A la Barcelona dels anys setanta convivien dues maneres de fer teatre: el comercial i el que, després d’anomenar-se teatre de cambra, s’ha conegut com a teatre independent. És en aquest on militava la majoria de la professió. Un teatre jove, entusiasta; valent, rebel; fet amb sacrificis i sessions úniques. El programa fundacional de l’Assemblea va reciclar-se en la lletra d’uns Segadors molt teatrals: «Barcelona, ciutat gran / massa temps sense teatre / Per tenir-lo en llibertat / la professió vol combatre: / un cop de mà, un cop de mà, ciutadans democràtics… / El teatre que farem / va a favor de qui no mana / Cal que sigui popular / la cultura popular / No serà un teatre per rics / ni per quatre catedràtics / Serà un teatre sempre obert / als ciutadans democràtics»

Aquells dies, el senyor Esteve va haver de compartir protagonisme en el món de les sempre ocurrents auques. Corria pels teatres de Barcelona L’auca dels actors parats o la cançó de l’enfadós. Dos actors, nascuts del traç precís de Perich i amagats rere unes caretes, es dirigien als ciutadans. El text, escrit per la mateixa Assemblea, formava part d’una campanya d’agitació ciutadana. Els actors volien que tothom conegués quina era la seva situació. I volien fer-ho en clau d’humor: «Per la nostra situació volem cridar l’atenció.L’Administració central ha tancat el Nacional. De Madrid els empresaris ens foten els escenaris. I el bon burgès català més s’estima especular. Els actors més ben parits saben que han de lluitar units. La professió més activa prepara una alternativa. I donat que volen feina exigeixen tenir l’eina. Un teatre municipal propi de la Ciutat Comtal. Que els actors que tenen gràcia estan per la democràcia. Fins i tot al Sindicat amb la banya hem fet forat. Ben agafats per les mans volen sortir-ne triomfants. Heus aquí la professió demanant-vos l’adhesió».

Van ser, aquells, dies de feina. De molta feina. L’Assemblea preparava el seu document reivindicatiu. Un text considerat per molts el primer document de política teatral no sols a Catalunya, sinó a tot Espanya. En els papers es demanava la creació d’un Teatre Municipal de Barcelona, d’un Teatre de Catalunya i la promulgació d’una Llei del teatre «adequada a les necessitats actuals». I una d’aquestes necessitats era intentar posar fi a l’atur. La redacció d’aquest document va ser una més de les accions teòriques protagonitzades pels actors des del 1974. Amb l’arribada de la democràcia aquesta teoria es va començar a portar a la pràctica. I la pràctica, llavors, passava per potenciar a Barcelona una temporada popular de teatre a l’estiu.

És així com, després de posar-ho en comú, l’Assemblea va decidir fer-se càrrec de la temporada del Teatre Grec, el que ha passat a la història com el primer festival d’estiu celebrat després de la mort de Franco. La votació: 150 vots a favor, 45 en contra i 16 abstencions.Malgrat que era un sector marcat per l’individualisme, la professió es va fer càrrec del Grec d’una manera autogestionària. La justícia distributiva, l’esperit progressista i contestatari i l’autogestió van presidir el festival. Era la primera vegada i de moment, l’última en què els actors es feien càrrec de l’organització del festival, tot i que d’aquesta mena d’iniciativa autogestionària hi havia hagut, ben buscat, un molt llunyà precedent, com el que assenyala Xavier Fàbregas a la introducció de Grec 76: al servei del poble (Editorial Avance), d’Antoni Bartomeus. Recorda Fàbregas: «El 1911 el Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans donà a Barcelona dues temporades que encara avui es destaquen per llur interès i vivacitat». Dues temporades celebrades al desaparegut Teatre Eldorado (plaça de Catalunya / Vergara).

La comissió gestora i executiva del Grec 76 van integrar-la Mario Gas, Jaume Nadal, Josep Maria Loperena, Josep Torrens, Ricard Salvat i Carlos Lucena. Una comissió que va voler deixar per escrit el significat d’aquesta aventura: «Enguany, l’Assemblea d’actors i directors de Barcelona s’ha fet càrrec de l’organització de la temporada del Teatre Grec. Dins el panorama del nostre teatre, la realització simultània d’aquests espectacles és, com sabeu, un fet realment insòlit que només pot explicar-se a partir de la mobilització de la professió teatral barcelonina per un teatre estable al servei de la població dels Països Catalans. [...] Aquesta campanya adquireix doncs un significat que depassa els límits d’una simple extensió i s’inscriu de ple en els esforços de l’Assemblea d’Actors i Directors per una renovació del nostre teatre, la qual exigeix imprescindiblement la participació de tots els estaments de la nostra societat, disposats a col·laborar en el redreçament de la nostra cultura».