La naturalització dels espais verds avança a tota la ciutat

La naturalització i la gestió ecològica dels espais verds que s’aplica a tots els districtes inclou incrementar la vegetació, deixar créixer les plantes dels escocells, podar menys els arbres, protegir les espècies autòctones, fomentar la biodiversitat i apropar la natura a les persones per afavorir la salut i la qualitat de vida a la ciutat.

13/06/2018 18:27 h

Redacció

La Mesura d’infraestructura verda fixa com a eixos prioritaris l’ampliació de verd urbà en un metre quadrat per persona, 160 hectàrees en total, d’aquí al 2030, amb una corresponsabilització més gran de la ciutadania, i la millora de la qualitat d’aquest verd per maximitzar els beneficis ambientals, paisatgístics i socials.

En l’últim any i mig, s’han naturalitzat 22 grans espais verds; en total, més de 16.000 metres quadrats, i 10 basses; s’ha plantat vegetació en 1.300 escocells i gairebé 7.000 metres quadrats de nous grups florals, i s’han habilitat una vuitantena d’instal·lacions per a insectes i més de 260 nius d’ocells, que, a més d’enriquir el paisatge, ajuden a combatre biològicament les plagues.

A més, com a part de l’avanç en la gestió ecològica dels espais verds de la ciutat, s’ha eliminat l’ús d’herbicides químics, s’han reduït els tractaments fitosanitaris, es fomenta la diversificació d’espècies amb prioritat per a la flora i la fauna autòctones més adaptables al clima de la ciutat, es fa una poda respectuosa amb la naturalesa dels arbres, es deixa créixer la vegetació als escocells i s’optimitza l’ús d’aigua, entre d’altres actuacions.

Més salut, més benestar, més biodiversitat

Aquest nou model de gestió del verd urbà ajuda a combatre els efectes del canvi climàtic, amb la millora de la qualitat de l’aire i la regulació de la temperatura; a crear un paisatge urbà més agradable, amb nous espais de trobada i de lleure que incentiven la vida a l’aire lliure i el benestar de la ciutadania, i a protegir la flora i la fauna de la ciutat.

La naturalització, a tots els districtes

La millora de la qualitat del verd urbà s’ha concretat amb actuacions a tots els districtes de la ciutat. Aquests en són alguns exemples:

Ciutat Vella: flors mixtes que duren més anys al carrer del Doctor Aiguader; torre niu de ratpenats a l’hort municipal de Sant Pau del Camp.

L’Eixample: jardí d’especial interès per a la biodiversitat i hotel d’insectes al parc de Joan Miró; escocells per afavorir la presència de fauna depredadora de plagues al carrer d’Aragó amb la plaça del Doctor Letamendi.

Gràcia: herbassar al carrer del Torrent del Remei; plantes espontànies als escocells de l’avinguda de Vallcarca.

Horta: prat de flors d’interès per a la biodiversitat i torre niu de ratpenats al carrer de Benlliure; herbassar del camí de Cal Notari.

Les Corts: arbusts d’interès per atreure la fauna als jardins de William Shakespeare; menys poda a l’avinguda Diagonal; hotel d’insectes al parc de Cervantes.

Nou Barris: prat de flors al carrer de Palamós i la plaça de Karl Marx; coberta verda de la Biblioteca Zona Nord.

Sant Andreu: sega selectiva i biotroncs al parc de la Trinitat; plantes espontànies als escocells del passeig de l’Havana.

Sant Martí: parterres adaptats al front marítim del passeig marítim de la Mar Bella; flors d’interès per a la biodiversitat a l’illa d’Ada Byron; sega selectiva al passeig de Garcia Fària.

Sants-Montjuïc: espai d’interès per a la biodiversitat als jardins del Valent Petit; basses naturalitzades als jardins de Mossèn Cinto Verdaguer.

Sarrià – Sant Gervasi: espai amb flora espontània al carrer de Plantada i al Tanatori de Sant Gervasi; torre niu de ratpenats a l’hort municipal de Collserola.

Notícies relacionades