Les dones treballadores tenen més probabilitats de ser pobres en temps que els homes, i això afecta la seva salut. Aquesta és la conclusió que es desprèn de la darrera enquesta Òmnibus municipal, l’edició del desembre del 2024, sobre cures, pobresa de temps i bretxa digital de gènere, en què es va aprofundir en l’anàlisi de la pobresa de temps, que s’entén com l’escassetat de temps disponible per a activitats personals i de lleure després d’atendre la feina remunerada i no remunerada.

Els resultats mostren que un terç de les dones (32,2%) i el 24,6% dels homes manifesten no tenir almenys tres hores lliures per a ells mateixos en un dia feiner, un cop s’han cobert totes les necessitats bàsiques i les obligacions laborals, formatives, domèstiques i de cura d’altres persones.

D’altra banda, un percentatge significativament més alt de dones declaren no tenir prou temps per fer totes les tasques quotidianes, especialment les relacionades amb la cura de persones dependents i la gestió de la llar. La bretxa es fa més evident en determinades franges d’edat, com la de 35 a 54 anys, en què la càrrega de responsabilitats familiars i laborals és més alta.

I pel que fa a la sensació d’angoixa de temps, un 59,6% de les dones s’hi mostren d’acord, vers el 49,6% dels homes. Aquesta percepció està relacionada amb la càrrega de treball domèstic i de cures, que recau principalment en elles: les dones dediquen una mitjana de 8,5 hores diàries a les cures, mentre que els homes n’hi dediquen 6,2. A més, un 17% de les dones que tenen persones a càrrec declaren dedicar-s’hi totalment, una tasca, sovint, invisibilitzada.

Finalment, i en relació amb la percepció sobre el temps dedicat a les cures, el 57% de les dones i el 56% dels homes consideren que la dedicació és adequada. Alhora, hi ha més homes (35,5%) que dones (33,8%) que consideren que el temps que hi dediquen és insuficient.