L’any 2020 es va presentar un primer estudi de discriminació en l’accés a l’habitatge i es van imposar dues sancions, l’una per oferir un habitatge “només a espanyols” i l’altra per un cas de discriminació directa, les primeres a tot l’Estat. El nou estudi, titulat Discriminació a la carta, detecta noves evidències d’aquesta pràctica discriminatòria en el sector.

Les 350 trucades s’han realitzat a diferents agències immobiliàries que operen a la ciutat en nom d’una propietat fictícia que vol llogar un habitatge i sol·licita que s’excloguin del procés de selecció “les persones immigrants”. De les respostes obtingudes per part dels agents immobiliaris contactats, se n’extreu que una àmplia majoria accepta explícitament la discriminació:

• Acceptació de la discriminació: en el 62% dels casos es produeix l’acceptació per part de l’agent de la demanda discriminatòria i es deixa fora del procés de selecció el perfil assenyalat.
• Facilitació de la discriminació: en el 24% dels casos l’acceptació de la discriminació no és directa, però es detecten diverses pràctiques que resulten igualment en l’exclusió de l’accés a l’habitatge al col·lectiu assenyalat.
• No discriminació ètnica: en el 10% dels casos l’agent es nega a acceptar la proposta discriminatòria.
• Evasió de la resposta: en el 4% dels casos l’agent evita donar resposta a la petició.

L’elaboració d’aquests estudis permet situar i quantificar l’abast d’aquest tipus de discriminació, determinar fins a quin punt està normalitzada en el sector i poder treballar conjuntament amb agents i entitats per erradicar-la. Els resultats s’han traslladat al Col·legi d’Administradors de Propietats Immobiliàries (API) i a la Cambra de la Propietat Urbana, i s’han posat a disposició els recursos que ofereix l’Oficina per la No Discriminació (OND) de formacions, recursos i mediació.

Presència de prejudicis i estereotips

En la petició discriminatòria de la propietat fictícia s’opta conscientment i únicament pel terme immigrant sense més explicacions d’origen ètnic, de religió o classe social, cosa que fa que s’interpreti que la discriminació va dirigida a les persones que provenen d’uns determinats països. Així, al llarg de l’experiment s’observa en les respostes dels agents immobiliaris una clara distinció entre la població “immigrant”, que respondria al perfil discriminat, i la població “estrangera”, que quedaria fora del públic diana.

Un altre aspecte rellevant que surt a la llum durant la realització de l’estudi és que es tracta d’una pràctica a l’ombra. El 19,4% dels agents manifesten de manera espontània que aquesta discriminació no es pot publicitar, sense que la propietat fictícia requereixi que el filtre s’apliqui ja en l’anunci de l’immoble.

El fet que la discriminació no es publiciti ni s’expliciti mai per part dels agents immobiliaris esdevé una primera dificultat a l’hora de provar que aquesta es produeix. En segon lloc, l’ús d’enganys i de mentides a les persones discriminades, estratègies que els agents admeten i queden recollides a l’estudi, posen encara més traves per poder-ho provar i, per tant, perseguir-ho, sancionar-ho i reparar el dany.

Més discriminació entre agències no col·legiades

L’estudi Discriminació a la carta ha permès detectar diferències substancials entre els comportaments de les agències col·legiades i de les no col·legiades. Tot i que l’acceptació de la discriminació és majoritària tant entre col·legiats com en no col·legiats, en aquests darrers suposen tres de cada quatre agents, una proporció que baixa lleugerament per sota de la meitat entre els col·legiats. Al mateix temps, signifiquen un nombre més alt els agents que rebutgen tota discriminació entre els col·legiats, un 15%, que els que no la rebutgen, amb una proporció de tan sols del 5%.