La Taronjada

Les primeres referències a la celebració del Carnaval de Barcelona daten del segle XIV. Tenen molt a veure amb les taronges i expliquen per què avui la Taronjada és l’acte central de la festa.

Segons el costumari del folklorista Joan Amades, una disposició del Consell de Cent prohibia, entre d’altres coses, l’ús de màscares o cavalcar per la ciutat disfressat. En protesta pels bans privatius que dictava el Consell de Cent, el poble llançava amb la mà o amb ballestes taronges, serradures i ous podrits a les autoritats.

Les taronjades van passar a estar penades amb fins a 30 dies d’arrest i una multa econòmica.

Les gresques populars i de l’aristocràcia

Sempre que no hi hagués alguna normativa o qüestió religiosa que ho prohibís, la disbauxa i la transgressió del carnaval començaven després de Nadal i acabaven a mitjan febrer. Des del segle XVII hi ha constància de l’ús de ninots per parodiar personatges il·lustres i monarques coronats com a reis del carnestoltes. En aquesta representació teatral hi participava tothom, rics i pobres, grans i menuts, amb disfresses i màscares al carrer i en les festes privades.

Al segle XVII, les gresques populars de carnaval se celebraven al carrer de la Palla i als voltants de la plaça Nova i la plaça del Pi.

Les classes benestants organitzaven una festa més senyorívola i cavalleresca al barri més ric i animat de la ciutat, el Born. Dies abans, l’aristocràcia voltava per carrers, cases nobles i palaus per allotjar-hi la comitiva reial. L’Arribo no era de la Reina Belluga sinó de la Reina Catai. El seguici passava pel pla d’en Llull, on avui trobem El Born Centre de Cultura i Memòria, desfilaven pel carrer de la Pescateria, entraven pels Canvis Vells i sortien a la plaça Major, l’actual passeig del Born.

Els segles XVIII i XIX les festes, els saraus i les desfilades es van traslladar a la Rambla. Com que era una gran avinguda extramurs, fora de les muralles, hi havia una amplada suficient perquè hi desfilessin carrosses i carruatges amb personatges de l’alta societat barcelonina.

Els balls de màscares del segle XIX

Al segle XIX es van començar a fer cèlebres els balls de màscares que s’organitzaven entre el gener i el febrer. Com que se celebraven en locals i teatres no estaven sotmesos a tantes prohibicions com les festes que tenien lloc al carrer. On anava a ballar la burgesia? Al Teatre Principal, a la Llotja de Mar i, més endavant, al Liceu i a altres cercles artístics de la ciutat. El Teatre Principal era el més nostrat. Per una entrada es pagaven 5 pessetes de l’època, uns 100 euros actuals.

La Patacada

Des del 1817, al carrer de les Tàpies, 6, entre els horts de Sant Pau del Camp i els carrers de l’Estrella i Nou de la Rambla, hi havia uns magatzems d’indians que es transformaven per celebrar els balls de màscares populars els dies de festa. Eren tres naus d’un industrial tèxtil de renom, Antoni Nadal i Derrer. El preu de l’entrada era d’una pesseta, uns 20 euros avui dia. Aquests magatzems rebien el nom de la Patacada pel costum dels balladors de saludar-se amb cops a l’esquena.