Un esdeveniment que mira al nostre entorn més pròxim no pot ignorar les crisis més immediates que tenir per davant, com la que ha canviat la nostra relació amb l’energia, ni les grans crisis de fons, com la climàtica. A través dels projectes del festival es plantegen respostes a aquests reptes col·lectius, amb noves eines i maneres de fer. Les propostes d’aquesta edició plantegen noves icones urbanes postcarboni energèticament autosuficients, com Another Moon del col·lectiu coreà Kimchi and Chips, una “segona lluna” que flotarà sobre el parc Central del Poblenou dibuixada per làsers alimentats exclusivament amb energia solar. L’holandès Thijs Biersteker, un dels artistes europeus que més eficaçment està utilitzant les tecnologies per produir nous imaginaris per a la transició energètica, convoca l’aire a We Harvest Wind, una escultura cinètica interactiva alimentada per forces eòliques.

L’aire que flota sobre Barcelona també serà l’escenari en què se situïn altres projectes del festival, com Atmospheric Lighthouse, una visualització en temps real de tot allò invisible que conté l’atmosfera de la ciutat i que convertirà la pell completa de la Torre Glòries en una gran banderola. A pocs metres, en el DHUB, Abel Korinsky i Orhan “aib” Kavrakoglu presenten Call Out, una gran matriu de llum que traça el rastre dels satèl·lits que, en aquell mateix moment, travessin el cel de Barcelona diversos quilòmetres per sobre dels nostres caps.

L’escena global de les tecnologies creatives i les noves materialitats de la llum sempre són les protagonistes de cada edició de Llum BCN. Enguany, per primera vegada, hi participen noms ascendents, com el dissenyador d’il·luminació Nick Verstand amb la seva escultura reactiva *Anima*, o els francesos Colectif Coin, amb una minimalista intervenció cinètica a gran escala al campus de la Universitat Pompeu Fabra. Clàssics locals com Playmodes tornen en aquesta edició i intervenen i redescobreixen un espai-element rehabilitat: la llanterna de L’Auditori de Barcelona. La comunitat artística de la ciutat també està representada per noms com Pedro Torres, artista brasiler resident a Hangar, i, per descomptat, per les disset escoles participants d’art, disseny i arquitectura de la ciutat, que tornen a fer les seves intervencions a tot el territori Llum BCN.

La celebració, com a factor aglutinant de comunitat i expressió d’una identitat compartida, centra el treball d’una de les protagonistes d’aquesta edició, l’artista britànica d’origen hindú Chila Kumari Singh Burman, una figura clau del moviment British Black Arts dels anys vuitanta. El seu projecte Liberty and Light cobrirà Can Framis d’escultures de neó que s’han produït localment gràcies al treball cooperatiu de dues entitats d’economia social del Raval: Tot Raval i Impulsem.

A més, la dimensió més festiva i celebradora de Llum BCN es deixarà sentir per tot el Poblenou en intervencions obertament lúdiques, com els enormes inflables immersius d’Architects of Air, i l’street art monumental del madrileny SpY, una estrella internacional en aquesta escena.

Finalment, com en cada edició, Llum BCN reivindica alguns noms essencials per entendre la història i els antecedents de les arts lluminoses en totes les seves formes i llenguatges. Després de retre homenatge, anteriorment, a artistes com Julio LeParc, Eugenia Balcells o Antoni Miralda, aquest any el reconeixement adquireix una forma especial: la del diàleg entre generacions, que uneix a dos artistes separats per més de cinquanta anys d’edat.

La fonamental artista visual Vera Molnar és una de les pioneres de l’art fet amb ordinadors i des dels anys seixanta del segle XX ha estat una influència clau sobre cada generació de creadors i creadores que han volgut imaginar una estètica algorítmica produint imatges amb codi informàtic. Amb 98 anys, Vera Molnar va participar, per primera vegada, en la darrera Biennal de Venècia i es va unir a moltes altres dones recentment incorporades i reclamades pels nous relats de la història de l’art. Des del 2020, Molnar ha establert un diàleg creatiu amb el creador francès Joanie Lemercier —participant de l’edició 2019 de Llum BCN—, un dels mestres contemporanis de l’art algorítmic. Aquesta conversa i complicitat es plasmen en dues obres que per primera vegada presentaran en aquesta edició de Llum BCN: una projecció pública de gran format, elaborada per Lemercier en homenatge a principis i idees del treball de Molnar, i una peça nova de projecció i làser duta a terme conjuntament per ambdós artistes i que es podrà veure al vestíbul del DHUB.