Barcelona Metropolis

Quan parlem de l’ambient en el qual una persona es desenvolupa, no es tracta d’un factor que es pugui descriure fàcilment; s’han de tenir en compte situacions ambientals d’efecte individual i situacions ambientals més generals o col·lectives. Sabem, per estudis realitzats en els darrers anys, que haver patit en algun moment de la vida algun esdeveniment traumàtic important pot afectar profundament estructures cerebrals, els sistemes d’atenció i regulació emocional, i provocar l’aparició de trastorns mentals. Però els fets traumàtics són, llevat d’esdeveniments excepcionals (guerres, catàstrofes...), situacions individuals, i el fet que ens ocupa és un fenomen de caràcter molt més general i no relacionat amb un trauma col·lectiu. Haurem de pensar, doncs, en causes ambientals més globals, d’una duració prolongada, amb capacitat d’afectar els nens i joves en els darrers anys.

Com tolerar l’adversitat

Caldrà fixar-nos en quin tipus de model relacional es promou des de les famílies i des de la societat, en quina capacitat d’escolta hi ha entre els membres d’aquestes famílies en relació amb els altres i també cap als desconeguts. Potser cal reflexionar també sobre quines formes de diversió es promouen en el temps lliure i on es busquen aquestes.

Per exemple, des de molts estaments mèdics internacionals s’està revisant ja quin efecte pot tenir l’exposició prematura a les pantalles, que han entrat a les nostres vides i les dels nostres infants sense que sabéssim a priori si eren inofensives o no per al seu desenvolupament. És molt important mesurar tot allò que deixem de fer a causa de l’espai que han ocupat les pantalles: totes les converses de tu a tu que es deixen de tenir, els jocs a què es deixa de jugar, la capacitat d’afrontar una discussió que deixem de tenir per manca de pràctica… Haurem de pensar en quin impacte està tenint tot allò que, sobretot en el cas dels adolescents i els joves, estan deixant de viure en format real.

Perquè, per poder tolerar l’adversitat amb un èxit relatiu, adaptar-se i continuar endavant, cal un ambient que nodreixi els infants i joves en tots aquests valors. No és només tenir una societat que doni benestar, que és imprescindible per a un creixement saludable, sinó també que permeti aprendre i tolerar petits malestars i frustracions com a entrenament diari davant els continus reptes que ens portarà la vida, com ha estat i serà sempre.

Sabem que hi ha una sèrie d’elements que són clau per poder suportar l’adversitat i tenir una bona salut mental, com són la capacitat d’introspecció, la solidaritat, l’assertivitat, la capacitat de concentrar-se en el moment, i de pensar en el sentit i el camí que pren la nostra vida. També cal disposar d’eines per poder expressar les opinions i tenir una mirada responsable cap als altres. Aquests factors són els pilars que sostenen un concepte anomenat resiliència, que es defineix com la capacitat de poder-se adaptar adequadament a l’adversitat. Aquest concepte ve de la física dels materials, que considera la resiliència com la capacitat d’un material per, després de ser doblegat o pressionat, tornar a la posició original.

Moltes d’aquestes capacitats o qualitats s’han cultivat en l’educació i en la formació de les persones de manera intuïtiva i natural en moltes societats i tradicions. La majoria de les cultures i les organitzacions socials han valorat i potenciat la solidaritat, i s’han estructurat amb espais per a l’espiritualitat, la transcendència i la presa de decisions responsables, necessàries per al bé comú i per a l’acceptació com a integrants del grup. Certament, els canvis tecnològics i culturals ens han allunyat d’algunes d’aquestes pràctiques; potser cal recuperar-les, posar-les en valor i, fins i tot, practicar-les per poder recuperar la capacitat d’adaptació a l’entorn que, per naturalesa, hauríem de tenir.

De la mateixa manera que hem viscut la transformació digital, potser cal viure una petita transformació relacional i apostar per models socials, personals i educatius que enforteixin la resiliència i que ajudin els infants i joves a afrontar les adversitats i les dificultats com a reptes, amb plenitud de capacitats. La salut mental de tots se’n beneficiarà.