Contes fantàstics per a un futur postpandèmic

Ens hem vist immersos enmig d’una distopia gairebé sense adonar-nos-en: una pandèmia mundial, incendis devastadors, guerres amb drons... En aquest context, hi ha hagut un esplendor del gènere fantàstic, en el qual destaquen, tres llibres de contes que resumeixen molt bé el rumb que està prenent aquest tipus de literatura en català.

Una pandèmia mundial, confinaments domiciliaris, incendis devastadors, guerres amb drons, edició genètica de nadons, socialització íntegrament virtual, inundacions catastròfiques, assalts al Capitoli... Tota aquesta sèrie d’esdeveniments que fins ara només crèiem factibles com a arguments de novel·les de ciència-ficció han format part dels grans titulars de la premsa d’aquests darrers mesos.

En poc temps, ens hem vist immersos enmig d’una distopia gairebé sense adonar-nos-en. De cop i volta, totes aquelles històries futuristes que interpretàvem com a al·legories del món contemporani dutes a un extrem infactible han guanyat una nova capa de lectura que no ens pensàvem mai que experimentaríem.

Llegir l’any 2017 Doomsday Book, de Connie Willis, o The Stand, de Stephen King —clàssics indiscutibles de la ciència-ficció que narren un pandèmia vírica— no és ni de bon tros el mateix que llegir-los el 2021. En pocs mesos, alguna cosa en la mentalitat i la perspectiva de la societat mundial sencera ha canviat. Queda pendent de veure si serà una cosa radical o només serà un parèntesi lleugerament traumàtic. I, en conseqüència, tant si la societat canvia poc com si canvia molt, des del punt de vista literari també ha de suposar un punt d’inflexió que encara es troba en uns estadis inicials, perquè a la literatura (com a palau) les coses van més a poc a poc.

Un dels sectors on ja es comença a fer notar aquesta casuística són els gèneres fantàstics —incloent-hi sota aquest paraigua la ciència-ficció, el terror, la fantasia i tots els seus derivats—, perquè l’actualitat hi té una influència més immediata i perceptible, malgrat que a primera vista pugui semblar una paradoxa. De fet, encara que el cànon de la literatura catalana no ha donat un gran protagonisme al fantàstic, el gènere ha estat una constant en la nostra literatura des de Joaquim Ruyra i Víctor Català, passant per Pere Calders, Joan Perucho o Manuel de Pedrolo, fins a l’actualitat amb Albert Sánchez Piñol o Irene Solà, per posar alguns dels incomptables noms que podem trobar al llarg dels anys. I en els últims temps, des de diferents fortins, els gèneres fantàstics han rebut un fort impuls que s’ha acabat materialitzant, per una banda, en l’explosió d’editorials que publiquen gènere en català avui dia, com ara Males Herbes, Laertes, Pagès Editors, Edicions SECC, Orciny Press, Raig Verd, Hermenaute, Voliana, Mai Més Llibres, Chronos o Obscura; i, per l’altra, en el 42, Primer Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona, organitzat per l’ICUB, la primera edició del qual tindrà lloc a Barcelona entre el 4 i el 7 de novembre.

Tres llibres de contes

En tot aquest context pandèmic i d’esplendor dels gèneres fantàstics, hi destaquen entre les novetats tres llibres de contes que resumeixen molt bé el rumb que està prenent aquest tipus de literatura en català. En primer lloc, Extraordinàries (Males Herbes, 2020), un recull format íntegrament per autores pràcticament inèdites que, malgrat que l’argument dels contes difereix considerablement —des d’una fantasia més rondallística, passant per distopies, fins a una ciència-ficció més dura—, comparteixen un mateix esperit feminista, existencial i d’exhibició d’uns codis del gènere fantàstic sense deixar-se endur per la sèrie de complexos que han semblat dominar la literatura catalana fins ara. Totes aquestes autores tenen un futur prometedor en la literatura catalana, i alguna d’elles ja ha publicat la seva primera novel·la, com Elena Bartomeu amb Fòrvid (Males Herbes, 2021).

En segon lloc, Barcelona 2059 (Mai Més, 2021), que més que un recull de contes es podria considerar gairebé una novel·la a divuit mans, perquè tots els autors es conjuren per ambientar els seus relats en una mateixa Barcelona futura. L’obra té tocs distòpics, però també utòpics i esperançadors per al futur de la humanitat a la ciutat posthumanista de Neo Icària; i en la qual també hi ha personatges i espais comuns, que interconnecten d’una manera molt profunda tots els relats, fins al punt de compartir unes mateixes preocupacions socials com són el feminisme, el transhumanisme, el canvi climàtic o la identitat de gènere.

I, finalment, el recull Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics? (Crims.cat, 2021), que, amb aquest títol-homenatge a Raymond Chandler i Philip K. Dick, resumeix molt bé l’esperit del llibre, que és el de narrar un seguit de distopies amb arguments arquetípics de la novel·la negra. I malgrat que, en aquest cas, els autors no s’han posat d’acord a l’hora d’escriure el seu conte, tots comparteixen unes mateixes angoixes sobre el món que deriven en una visió molt poc optimista de la realitat, perquè avancen més pandèmies, una tecnologia alienadora de l’individu, uns efectes adversos del canvi climàtic i, en definitiva, un futur poc esplendorós per a la humanitat.

Aquest últim recull difereix una mica dels altres dos, pel fet que presenta una visió més aviat pessimista del progrés, en la línia de distopies clàssiques com Un món feliç, 1984 El conte de la serventa, o la sèrie més recent Black Mirror. Potser el fet que els autors d’aquest recull siguin més veterans i consolidats en la nostra literatura marca una tendència generacional. En contraposició, tant a Extraordinàries com a Barcelona 2059 —en els quals, a grans trets, hi trobem autors més novells—, malgrat plantejar escenaris distòpics, mostren una major confiança en el paper de la tecnologia i el rumb que prendrà la societat, cap a una col·lectivitat on el progrés permetrà crear una civilització més justa, feminista i respectuosa amb les minories. Una tendència que va molt en la línia d’utopies crítiques com Els desposseïts, d’Ursula K. Le Guin, o Igualtat de ritus, de Terry Pratchett, o el moviment hopepunk més actual, que promou una ciència-ficció més optimista, amb l’esperança com a motor narratiu, amb autores tan destacades com Becky Chambers o Kameron Hurley, o sèries com The Good Place. S’haurà de veure en l’escenari postpandèmic que s’obre, en consonància amb aquesta consolidació dels gèneres fantàstics que es comença a apreciar a la nostra literatura, quin d’aquests camins acabaran prenent els autors del gènere en català. En tot cas, encara que el nostre present ja sigui cosa de ciència-ficció, queda clar que en tindrem per a una bona estona i que s’albira un futur esplendorós per a la literatura de gènere en català.

42, Festival de gèneres fantàstics de Catalunya

ICUB

Barcelona, del 4 al 7 de novembre

  • Llibre: Extraordinàries. Diversos autors (Males Herbes, 2020) Extraordinàries. Diversos autors Males Herbes, 2020
  • Llibre: Barcelona 2059. Diversos autors (Mai Més, 2021) Barcelona 2059. Diversos autors Mai Més, 2021
  • Llibre: Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics? Diversos autors (Crims.cat, 2021)Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics? Diversos autors (Crims.cat, 2021)

Temàtiques relacionades

El butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis