La Barcelona de les dones fotògrafes

Barcelona, Fotògrafes/Fotógrafas, d`Isabel Segura.

Durant molt de temps, les fotògrafes espanyoles van veure condicionades les seves aspiracions creatives pel rol que els marcava la societat. El llibre Barcelona, fotògrafes, d’Isabel Segura —que recull el treball fotogràfic de 21 dones, la majoria espanyoles— demostra que aquestes restriccions no van resultar insalvables: davant del poder, sempre hi ha hagut la resistència creativa.

La portada del llibre d’Isabel Segura Barcelona, Fotògrafes/Fotógrafas mostra un primer pla d’una dona gran, amb abric d’astracan i arracades de perla, que sosté amb força un infant a la mà esquerra mentre, amb la dreta, filma amb una càmera. Per la serenor i destresa que denota la posició de les mans, ens adonem que no es la primera vegada que aquesta dona duu a terme cap de les dues accions —cuidar d’un infant i filmar— i, encara més, que és capaç d’executar-les alhora. Al fons, una ciutat col·lapsada pel trànsit reforça la tensió de l’escena. La fotografia és de Rosa Szücs del Olmo, membre del Grup Femení de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC), i va ser feta a la dècada dels anys seixanta del segle passat.

La fotoperiodista Anna Maria Martínez Sagi, a l’esquerra, al front d’Aragó, El Día Gráfico, 26 d’agost de 1936, pàg. 7. © AHCB / Anna Maria Martínez Sagi
Autoretrat, 1959. © AFB / Carme Garcia Padrosa

A la imatge de la contraportada, la protagonista torna a ser una dona gran —en aquest cas, vestida amb davantal i espardenyes— que cuida d’un nen en un espai públic, el Park Güell, molt abans de convertir-se en una atracció comercial turística. La fotografia la va fer la surrealista francesa Dora Maar durant la seva visita a Barcelona el 1932, i sembla voler captar la naturalitat amb què la imaginació desbordant de l’arquitectura d’Antoni Gaudí s’integra en el dia a dia dels ciutadans.

Aquestes dues fotografies presenten algunes de les línies conceptuals que la historiadora Isabel Segura desenvolupa en aquest llibre per mitjà de textos i una selecció d’imatges de Barcelona capturades per 21 dones, majoritàriament espanyoles, des dels anys previs a la Guerra Civil i fins la dècada dels noranta. La primera d’aquestes línies és el concepte mateix de ciutat: a l’autora, l’arquitectura i la ciutat que l’interessa explorar històricament no és la de les postals, sinó la ciutat com a vivitori. És a dir, en paraules de Manuel Vázquez Montalbán, a qui cita, “els llocs per treballar, llocs per passejar, conversar, jugar, estimar, dormir, morir”. La segona és que, remunerada o no, la feina de les dones s’ha de visibilitzar i ha de passar a formar part del nostre imaginari col·lectiu com el de qualsevol altre treballador. La tercera línia conceptual, mostrada de manera rotunda a la fotografia de la portada, destaca que, durant molt de temps, la dona espanyola va condicionar les seves aspiracions fotogràfiques al rol que li marcava la societat. I, finalment, tal com demostra també aquesta imatge i l’existència del llibre mateix, la constatació del fet que aquestes restriccions no van resultar insalvables: davant del poder, sempre hi ha hagut la resistència creativa. En conjunt, es tracta d’un posicionament polític que determina la selecció de fotògrafes i d’imatges i que podria sorprendre el lector acostumat als llibres de fotografia de gran format.

Parc d’atraccions de Montjuïc, 1971. © Arxiu COAC / Pilar Villarrazo Parc d’atraccions de Montjuïc, 1971. © Arxiu COAC / Pilar Villarrazo

Segura divideix el llibre en tres capítols que abasten, respectivament, des de principis de la dècada dels anys trenta fins el final de la Guerra Civil; la dictadura franquista; i la Barcelona dels setanta fins la Barcelona preolímpica. A través d’un text documentat i amè, teixeix un context polític, social i urbanístic de la ciutat de Barcelona en què insereix eficaçment les expedicions fotogràfiques de les diverses artistes. El primer capítol, “Barcelona s’internacionalitza”, mostra els treballs de Margaret Michaelis, Dora Maar, Gerda Taro, Kati Horna i Anna Maria Martínez Sagi (l’única espanyola d’aquest capítol), les portades per El Día Gráfico de les quals s’han recuperat gràcies a la recerca de Segura.

El segon capítol, “Barcelona des del terrat”, se centra en el grup de fotògrafes amateur de l’AFC, a qui Isabel Segura coneix bé, ja que va ser comissària de l’exposició Carme Garcia. Des del terrat el 2018, i entre les quals destaquen la citada fotògrafa, Milagros Caturla Soriano, Rosa Szücs del Olmo i Montserrat Vidal i Barraquer. També inclou Joana Biarnés, la fotoperiodista que ha vist la seva rellevància recuperada en els últims anys per mitjà d’exposicions, publicacions i premis.

El darrer capítol, “A peu de carrer”, reuneix el treball, en gran part documental, de fotògrafes que van néixer a les dècades dels quaranta i dels cinquanta i que van fotografiar i participar en les protestes antifranquistes, les lluites feministes i els canvis urbanístics previs a les Olimpíades de 1992, un altre tema que Segura coneix bé, no només com a historiadora sinó també com a activista. Les fotògrafes són Pilar Aymerich, Consuelo Bautista, Anna Boyé, Colita, Silvia T. Colmenero, Roser Martínez Rochina, Marta Povo Audenis, Guillermina Puig, Marta Sentís, Anna Turbau i Pilar Villarrazo.

Dona davant de l’estació de França, 1932. © AFB / Margaret Michaelis Dona davant de l’estació de França, 1932. © AFB / Margaret Michaelis

Al meu parer, el més interessant dels capítols és el segon, en el qual l’aproximació de l’autora inclou una perspectiva històrica de gènere que de vegades trobo a faltar en els altres dos. Per entendre i contextualitzar el treball de qualsevol fotògraf, no podem obviar les circumstàncies que el van fer possible. Això és el que hem vist fins fa poc a gran part dels estudis històrics, on se’ns presenta els fotògrafs com a “genis” al marge de les condicions en què van desenvolupar la seva obra. Per exemple, al capítol “Barcelona s’internacionalitza”, seria interessant entendre per què totes les dones menys una eren estrangeres i a més jueves, i també què va fer possible que aparegués una excepció com Anna Maria Martínez Sagí. El valor de llibres com el d’Isabel Segura, que és molt, no resideix només en la visibilització “d’oblits”, sinó també, tal com va indicar la historiadora de l’art Griselda Pollock, en l’oportunitat que ens donen de revisar com s’estableix el cànon, independentment de si els protagonistes són homes o dones.

Barcelona. Fotògrafes/Fotógrafas

Isabel Segura

Llibre coeditat per l’Ajuntament de Barcelona i La Fàbrica

208 pàgines – Barcelona 2020

El butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis