La formació i el coneixement com a eixos per a un turisme regeneratiu

Il·lustració © Irene Pérez

La relació entre turisme i ciutat és clau per abordar aspectes com la sostenibilitat, la preservació del patrimoni i la qualitat de vida de les persones residents. En aquest context, la formació i el coneixement esdevenen essencials per promoure un model de turisme regeneratiu, que vagi més enllà de la sostenibilitat per crear un impacte positiu al territori i a les comunitats locals.

El turisme representa una de les activitats econòmiques més rellevants a escala mundial. Actua com a motor de desenvolupament territorial i de dinamització cultural, i genera un efecte multiplicador. A Barcelona, aquesta realitat turística es tradueix, segons dades de l’Ajuntament, en una aportació del 13,9% al PIB i en 150.000 persones ocupades, i en unes xifres anuals de visitants que superen els 30 milions.

Tant les projeccions d’ONU Turisme com les del World Travel and Tourism Council (WTTC) indiquen que, en l’àmbit global, el turisme continuarà creixent malgrat els reptes econòmics i geopolítics que això suposa. De fet, el WTTC preveu que, dels 185 països que analitza, 142 —és a dir, el 77%— hauran superat els rècords turístics prepandèmia durant el 2024.

Aquest creixement s’ha vinculat tradicionalment a la millora dels transports i a l’accés a les noves tecnologies, que han ampliat considerablement la capacitat de viatjar. Darrerament, el turisme s’ha consolidat com a tret distintiu d’una classe mitjana creixent, sobretot en mercats emergents com la Xina o l’Índia.

Tot això genera de manera natural una relació entre turistes i residents, així com una interacció entre l’activitat turística i l’entorn urbà que influeix en l’economia, la cultura, el territori i la qualitat de vida de les persones que hi resideixen. Aquestes relacions ens aboquen a plantejar-nos el turisme a partir de paràmetres d’eficiència, de respecte per l’entorn i com una eina de promoció del nostre patrimoni sociocultural. Són aspectes en què la formació té un paper essencial per entendre els reptes i les oportunitats que deriven de cada moment històric, i per aportar coneixement i solucions a les empreses i a l’Administració pública per aconseguir una gestió responsable del turisme.

El concepte de turisme regeneratiu

Els valors del turisme, com l’hospitalitat, la inclusivitat, la sostenibilitat, la responsabilitat social, l’autenticitat o el respecte per la cultura local, esdevenen cada cop més rellevants en aquest nou escenari. Com afirmen alguns investigadors, els turistes actuals busquen experiències autèntiques que els connectin amb la comunitat i el patrimoni locals. Conscients de l’impacte que poden tenir les seves accions, demanen una relació més respectuosa amb les persones i els territoris que visiten. Això implica que les destinacions hagin d’adaptar-se a les noves expectatives i hagin de fer valdre no només els recursos culturals i naturals a través d’experiències turístiques enriquidores, sinó també el benestar de les comunitats residents.

La interrelació entre turisme i territori és, per tant, una dinàmica complexa que exigeix una gestió conscient i responsable, que atengui la necessitat de preservar, regenerar i enfortir el teixit econòmic, social i cultural dels territoris, així com gestionar l’equilibri entre els seus beneficis i externalitats. En aquest sentit, el turisme regeneratiu, com a nou enfocament teòric i pràctic que transcendeix el turisme sostenible, proposa la posada en valor, promoció o comercialització d’experiències turístiques que permetin als visitants ser conscients del seu potencial impacte negatiu en l’entorn, de manera que tractin de millorar l’estat del lloc que es visita.

Aquest model, doncs, ofereix alternatives a la dinamització del turisme, proposant una oferta d’experiències turístiques que parteixi de la identificació d’activitats que contribueixin a la regeneració d’ecosistemes, a la preservació de la cultura i al benestar de les comunitats, i que permeti mantenir oficis i comerços tradicionals o crear una nova demanda laboral turística, per exemple. En definitiva, aquest sistema regeneratiu comporta una visió holística, en què el turisme es concep com una eina beneficiosa per a la comunitat i l’entorn.

El talent com a condició

Aquest turisme regeneratiu comporta la necessitat de treballar per un canvi de paradigma en la relació de les societats amb el turisme, que neix de la presa de consciència de la complexitat del fenomen turístic. Ens obliga a no entronitzar els beneficis potencials del turisme ni demonitzar-ne les possibles externalitats des d’un punt de vista dogmàtic. Al contrari, defugint posicions enrocades, el marc del turisme regeneratiu ens fa prendre responsabilitat sobre el desenvolupament i l’activitat turística i, per tant, col·loca el talent, la formació i el coneixement al centre del tauler de joc. Això és així perquè la mateixa evolució del fenomen turístic mostra com resulta beneficiós únicament quan es parteix d’una gestió informada i experta, basada en el coneixement i que, per tant, no deixi a l’atzar la relació entre el turisme i el seu entorn.

En aquest context en què turisme i coneixement han d’anar plegats, la formació en turisme esdevé un element clau per garantir el seu caràcter regeneratiu. Però com pot contribuir aquesta formació a la consolidació del model? A continuació, faig quatre reflexions al voltant de l’evolució de la formació turística que, a parer meu, poden ajudar a fomentar les condicions per al desplegament d’un turisme regeneratiu.

En primer lloc, la formació en turisme ha d’estar en transformació i adaptació constants per tal d’integrar les habilitats i competències operatives, i les actituds que necessita el sector perquè els seus professionals siguin capaços d’oferir un servei excel·lent. I, a més, ha de garantir que aquests futurs professionals tinguin una visió global i integral del sector turístic, així com de la seva relació amb la societat i el territori. D'aquesta manera, qualsevol formació en turisme hauria de tenir l’objectiu no només de garantir la qualitat del treball, sinó també de dotar els professionals de competències de gestió i d’una visió sectorial que els permeti contribuir positivament al fenomen turístic global.

En segon lloc, com a conseqüència directa de la primera reflexió, cal que aquesta formació s’embegui de les tendències que configuren l’horitzó de futur del fenomen turístic. Això implica que aspectes com la digitalització, la gestió turística vinculada a la planificació o la ludificació apareguin als plans d’estudis de la formació en turisme, però també que nocions de caràcter transversal com la sostenibilitat, la governança o l’ètica aplicada influeixin en totes i cada una de les assignatures. Aquests darrers conceptes són configuradors del futur del turisme, en tant que marquen els marges de possibilitat d’un turisme beneficiós per al territori i satisfactori per als visitants i, per tant, cal que siguin compartits i aplicats per tots els actors del sector turístic.

En tercer lloc, qualsevol formació superior en turisme ha de prendre un caràcter universitari. És a dir, ha de ser capaç d’integrar el coneixement generat des dels grups de recerca que s’ocupen del fenomen turístic. Si considerem que la formació turística ha de ser un conjunt de coneixements en evolució constant, no es pot ignorar l’impuls que s’ha generat en l’àmbit de la recerca en les darreres dècades. El seu desenvolupament, a més, ha tingut un caràcter eminentment aplicat, amb l’objectiu d’impactar positivament en el sector.

D’exemples en aquest sentit en trobem múltiples, com ara el projecte de recerca “Low Harm Hedonism Initiative”, de la Universitat de Queensland, a Austràlia, centrat a analitzar i promoure comportaments més sostenibles per part dels consumidors i que va rebre el premi Alimara Through Research l’any 2021; o, més a prop, el model de la Càtedra UB de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT,[1] que configura la seva activitat de recerca des de la col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i els reptes del turisme fins a la destinació. La formació no pot restar desvinculada d’aquesta aportació i, per tant, hi ha d’haver una transferència de saber des dels agents de recerca i generació de coneixement fins al conjunt de la formació turística.

Finalment, aquestes reflexions al voltant del model de formació que necessita el turisme per esdevenir regeneratiu, però, no tindran substrat sense unes empreses i administracions turístiques capaces i alineades. D’una banda, per desenvolupar la seva activitat contribuint als beneficis positius de l’activitat turística i, de l'altra, amb unes condicions laborals que atreguin i fidelitzin el talent de professionals formats i responsables, amb capacitat per respondre als nous reptes i necessitats.

Una nova mirada del turisme

La innegable rellevància que té i prendrà el turisme dins les nostres societats obliga a relligar el desenvolupament turístic del present i del futur amb les necessitats de les societats. No es tracta tant d’adaptar el turisme per reduir les externalitats com de repensar l’activitat turística perquè esdevingui beneficiosa per a la comunitat i el territori.

El coneixement i la formació són fonamentals en aquesta nova etapa per tal de guiar i gestionar l’activitat turística amb vista a aquesta finalitat. Si la formació turística ja va tenir un pes en la professionalització del sector, ara torna a ser l’element indispensable per als nous horitzons que requereix el turisme del futur.

Integrar el coneixement a les destinacions, però, no és una tasca que puguin dur a terme les institucions acadèmiques soles, sinó que cal la complicitat activa per part de tot el sector, tant d’empreses com d’institucions, a través de la promoció de la recerca aplicada i de la retenció del talent. Aquelles persones formades amb una nova mirada esdevindran arquitectes del turisme del futur.

Al CETT, com a centre referent en formació i recerca en turisme, hoteleria i gastronomia adscrit a la Universitat de Barcelona, constituïm una comunitat d’aprenentatge i exploració on treballem conjuntament amb els diversos actors per contribuir, a través del coneixement i de la formació, a fer realitat aquest futur desitjat: el d’un turisme que construeixi ponts, que generi progrés econòmic i social, i que tingui cura de les persones i de l’entorn. En definitiva, un turisme més sostenible i regeneratiu que redefineixi el seu èxit en termes de qualitat i benestar, dins d’un sistema molt més gran del qual el turisme forma part.

Referències bibliogràfiques

Ajuntament de Barcelona. Mesura de govern per a la gestió turística 2024-2027. via.bcn/UJ5G50U4ilu

Cohen, E. “Tourism and the Quest for Authenticity: A Critical Perspective”. Journal of Tourism Studies, 30(1), 45-56. 2022.

Jafari, J. “El turismo como disciplina científica”. Política y sociedad, 42(1), 39-56. 2005.

Rojas, G. R. i Guerrero, K. C. “Turismo regenerativo: más allá de la sostenibilidad”. Revista Ambientico, (277), 74-81. 2021.

Universitat de Queensland. Low Harm Hedonism Initiative. 2024. via.bcn/PCiT50U4io1

Urry, J. i Larsen, J. The Tourist Gaze 3.0. Sage Publications, 2011.

OMT. Baròmetre ONU Turisme 2024. via.bcn/NTgA50U4ipp

WTTC. Travel & Tourism Economic Impact 2024: Global Trends. via.bcn/FcKG50U4iq9

[1] CETT (2024). Cátedra UB de Turismo, Hotelería y Gastronomía CETT. via.bcn/YuF850U4imj

El butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis