La col·lecció de ceràmica conserva un extens conjunt d’aiguabeneiteres, piques per contenir aigua beneita, preferentment d’ús domèstic, a la qual cal sumar-hi una trentena d’exemplars de vidre.

Formen part de la producció catalana de vidre del segle XVIII, que es caracteritza per l’elaboració de treballs populars, i que s’allunya de l’excel·lència de la vidrieria catalana des de l’edat mitjana fins al segle XVII.

La majoria d’exemplars en són del model més corrent: una retícula pinçada de gust abarrocat, rematada per una creu, una au o una flor, que sosté el vas de vidre bufat. En els més elaborats, el cos superior és més ric i variat, sovint amb la presència d’un cordó ondulant i arrissat. En bona part de les peces, malgrat el caràcter popular, es percep la destresa i la perícia dels mestres vidriers.