El 1839 Louis-Jacques Mandé Daguerre va comercialitzar el primer procediment fotogràfic de la història a París. L’invent consistia a fixar la imatge reflectida en una càmera fosca a partir d’una placa de coure coberta d’una solució de plata. Un mètode iniciat per Niépce, però que finalment va ser conegut amb el nom de daguerreotip gràcies a qui el va millorar i patentar.

Aquesta primera tècnica no permetia realitzar còpies i per dur a terme un retrat calia una exposició de molts minuts, una incomoditat per als retratats que permet entendre la poca naturalitat que expressen els seus rostres.

A partir de l’extensa col·lecció de daguerreotips del Museu es pot reconèixer la indumentària que feien servir a mitjan segle XIX les classes benestants, atès que es tractava d’objectes cars que estaven només al seu abast. D’entre tots ells destaquen dos retrats post mortem d’infants: en els dos casos es tracta d’una nena morta, asseguda al llit i vestida de blanc, una d’elles amb una diadema, que el retocador de la imatge ha acolorit en vermell, i amb una inquietant aparença de vitalitat.