L’administració borbònica constituïda a partir de 1714, a la fi de la guerra de Successió, va prohibir als catalans l’ús i la tinença d’armes, però en lloc de suprimir-ne la producció, va establir una sèrie de mesures encaminades a abastir l’exèrcit.

Per controlar-ne la fabricació es va plantejar la concentració dels armers en un reduït nombre de municipis. En aquest context la vila de Ripoll va esdevenir el centre de fabricació de canons per a armes de foc més important de Catalunya i en algun període del segle XVIII de tota la península.

Més enllà de la producció exclusiva per l’exèrcit, va caldre abastir d’armes als nous membres de l’administració i adeptes al nou règim, que van restar fora de la prohibició general. A banda d’escopetes i trabucs, la producció de pistoles d’avantcàrrega va ser notable, essent les més usuals les d’arçó —que es duien a la sella del cavall—, les de butxaca i les de xarpa.

La col·lecció de pistoles del Museu suma un total de 26 exemplars, vuit dels quals són de manufactura catalana del període descrit i en alguns casos presenten la marca del mestre armer que les va produir.