El període comprès entre el final del segle XVI i la meitat del segle XVIII ha estat considerat l’edat d’or de la ceràmica catalana, amb una notable producció, preferentment barcelonina, de la qual es conserven nombrosos exemplars.

En l’àmbit cromàtic, en un primer moment conviuen els treballs en blau cobalt i els policroms, però a mesura que avança el temps, el blau assumeix bona part del protagonisme.

El Museu conserva una col·lecció d’uns 20 plats de ceràmica blava, en què hi ha representades una bona part de les sèries establertes pels estudiosos a partir dels elements d’orles decoratives: faixes i cintes, corbata, botifarra, ditada. Pel que fa a la figuració del centre del plat s’hi troben: personatges, animals, naus, sols, anagrames i escuts, entre d’altres.