El ventall va ser un complement indispensable de la indumentària femenina del segle XIX, que qualsevol dama distingida havia de saber portar amb elegància, discreció o coqueteria. Va abastar la majoria de les classes socials i el seu ús generalitzat i quotidià es va prolongar fins al segle XX. N’hi havia de tota mena i per a totes les ocasions, ja que més enllà de ser un objecte d’ús pràctic, es va convertir també en un element bàsic d’una nova forma de comunicar-se en societat. Fins i tot disposava d’un codi propi que recollien diversos manuals.

Els prop de tres-cents que s’exposen en aquesta sala mostren l’èxit del ventall i permeten passejar per una àmplia cronologia, des del segle XVIII fins a l’inici del segle XX. S’exhibeix una gran diversitat de tècniques, tipologies i materials. Els motius que s’hi representen són diversos: repertoris decoratius, al·legòrics, mitològics, històrics o paisatgístics. En destaquen alguns de commemoratius, com el del casament de Ferran VII d’Espanya amb la seva neboda Maria Cristina de Nàpols, o el de la primera Exposició Universal del 1851 i el de la de l’Exposició de París de 1900. A més n’hi ha d’altres amb dedicatòries, com el que va pertànyer a la soprano italiana Adelina Patti o amb signatures de destacats compositors com ara Puccini, Sararate, Pedrell o Saint-Saëns.