El 1727 el Comte d’Aranda va fundar a la vila valenciana de l’Alcora la Reial Fàbrica de pisa. Un projecte que anhelava produir peces de primera qualitat, s’emmirallava en les grans manufactures ceràmiques europees i pretenia competir amb les produccions estrangeres, quan s’havia imposat el refinament de la vida de les corts i la noblesa, la qual cosa facilitava la renovació de vaixelles i d’elements decoratius.

La producció de l’Alcora va rebre el suport de la Corona i ha transcendit com una marca de qualitat i estil artístic ben identificable, amb decoracions que responen a models cultes i acadèmics, amb sèries com la d’estil Berain, xinescs (xinaries) o rocalla, entre d’altres.

A la col·lecció del Museu la producció de l’Alcora no és gaire nombrosa: hi trobem quatre aiguabeneiteres del segle XVIII, una placa de Calvari de la primera meitat del segle XX —còpia d’un model de cap el 1780, segurament sortida d’uns dels tallers que es van establir entorn de la Reial Fàbrica i que van continuar treballant quan aquesta ja havia tancat. Finalment destaca el grup escultòric d’El Toro Farnese, còpia del segle XIX a partir d’un motlle de la Reial Fàbrica, que respon al grup d’escultura decorativa que va sortir dels forns de l’Alcora.