La singular tècnica del reflex daurat, fruit de tres coccions, té l’origen a l’Orient Mitjà en l’àmbit del món islàmic del segle IX i es desenvolupa amb èxit als regnes hispans a partir de la baixa edat mitjana. La ciutat valenciana de Manises va ser un dels centres productors que més i millor van desenvolupar aquesta tècnica i van exportar els seus productes arreu d’Europa fins al segle XV. Posteriorment, la producció va decaure en els mercats internacionals, però va seguir ben activa en l’àmbit més proper al llarg dels segles XVII i XVIII. 

L’extensa col·lecció de reflex daurat del Museu, composta sobretot per plats, però també per aiguabeneiteres i pots de mel, prové majoritàriament de Manises, seguida de les de Triana (Sevilla) i en menor nombre dels centres catalans, Reus i Barcelona, i de Muel (Aragó).