Fons documental pel dramaturg i periodista Conrad Roure Bofill, bàsicament relacionat amb la seva activitat periodística, literària, política i social. Tenim constància documental de dues adquisicions i una donació de documents d’aquest fons. El fons es conservava a l’Estudi-biblioteca de Frederic Marès fins a l’any 1996, quan aquest espai fou obert al públic i la documentació es traslladà a l’espai dels serveis interns del Museu, situat a la planta soterrània on actualment hi ha el Centre de Documentació i Recerca.

Conrad Roure i Bofill (Barcelona, 1841-1928). Autor dramàtic i periodista. Llicenciat en dret, participà en l’ambient bohemi i iconoclasta de la Barcelona de la seva joventut. Fou amic i company de Frederic Soler (Pitarra) i Eduard Vidal i Valenciano, amb els quals col·laborà en diverses obres teatrals. Afecte a l’ideari de Valentí Almirall, fou col·laborador assidu del Diari Català, on publicà una traducció de La Ilíada (a partir d’una versió francesa). Féu popular el pseudònim de Pau Bunyegas a nombroses publicacions periòdiques com Lo Noy de la Mare, de la qual fou director i únic redactor, Un Tros de Paper, Lo Gay Saber, La Renaixensa, La Ilustració Catalana, La Campana de Gràcia, L’Avenç, L’Esquella de la Torratxa, etc. Donà al teatre unes peces costumistes i ingènues, com Una noia és per un rei (1865), La comèdia de Falset (1869), Un pom de violes (1870), etc. , i alguns drames, on cultivà un Romanticisme depassat, com Clarís (1879) i Passions funestes (1898), en col·laboració amb Modest Urgell, entre d’altres. Els seus articles de memòries publicats a El Diluvio foren aplegats en tres volums Recuerdos de mi larga vida (1925), i constitueixen una curiosa crònica de la Barcelona de mitjan s. XIX.