Vint anys després de la celebració de l’Any Gaudí, el Museu Nacional d'art de Catalunya afronta una revisió crítica de l’obra de l’arquitecte amb una exposició de gran format que reuneix més de 650 objectes arquitectònics, de disseny i mobiliari, obres d’art, documentació, plànols i fotografies, s’allunya dels tòpics i proposa una revisió completa de la trajectòria de Gaudí, des dels anys de formació fins a la seva mort i el seu enterrament multitudinari.

Antoni Gaudí (1852-1926) té una presència molt especial a la col·lecció del Museu Nacional, que compta amb un nombrós i complet conjunt de les seves obres i les exposa juntament amb les d’altres artistes i arquitectes del període, entre els quals destaquem especialment a Josep Maria Jujol.

Aquest projecte, que a la primavera viatjarà a París, al Musée d’Orsay, i que ha suposat una important tasca d’investigació per part del comissari i dels equips del museu, proposa una nova narració que deslliura l’arquitecte dels nombrosos tòpics i visions reduccionistes amb les què se l’ha anat carregant al llarg del temps. L’exposició mostra com Gaudí no era un geni aïllat, fora del seu temps i incomprès, i el situa en el context internacional en presentar un conjunt molt important d’obres d’artistes com Auguste Rodin, Geoffroy Dechaume, Violet-le-Duc, Thomas Jeckyll o William Morris.

Es presenten per primera vegada importants novetats i peces durant molts anys oblidades, com ara l’espectacular moble rebedor del pis principal de la Casa Milà, desmuntat als anys 1960, les peces del qual es van dispersar; el Bust de la Font d’Hércules del jardí del Palau de Pedralbes; els guixos que van servir per modelar les escultures de la Sagrada Família, les fotografies del Park Güell que van formar part de l’exposició de París del 1910 i que no s’han tornat a exposar, o un dels tapissos realitzats per Jujol per als Jocs Florals de 1907, entre moltes d’altres.

La mostra descobreix un Gaudí d’una enorme complexitat, que capta com cap altre artista les necessitats de la societat en què viu, un temps de canvis radicals, i que produeix les imatges més potents, que perduren fins als nostres dies.

En total, són 74 institucions i col·leccions nacionals i internacionals que hi col·laboren prestant obres per aquesta gran exposició, que compta a més amb les obres de la pròpia col·lecció del museu.

Més informació

El Museu ha cedit en préstec una obra: