Nombrosos santuaris i centres de culte religiós han traspassat l’interès devot dels fidels de l’entorn més proper per esdevenir llocs de pelegrinatge d’un ampli àmbit territorial.

Fundat el 1025 per l’abat Oliba, Montserrat va ser un més dels nombrosos monestirs que s’erigiren a Catalunya en època medieval, però va adquirir progressivament una rellevància destacada, fins a esdevenir, a les darreries del segle XIX, arran del moviment cultural de la Renaixença, el centre de la fe catòlica del país, i la seva titular fou declarada patrona de Catalunya. Elements als quals cal sumar l’atracció dels visitants per la singular orografia de la serralada que acull el santuari.

Pintures, escultures, relleus, plafons de marqueteria, gravats, petits objectes de record i devoció, que mostren l’evolució iconogràfica de la imatge amb els canvis en els vestits i les joies. En aquestes obres és palès l’èxit que va tenir el model fixat en l’època del barroc, en què Maria seia sobre la muntanya o sobre un tron