El rellotge domèstic es va incorporar de forma majoritària a les cases benestants europees a partir del segle XVIII. La seva presència a l’interior de les llars va fer que aquest maquinari funcional —que permetia seguir el pas del temps amb l’oïda i la vista— fos revestit amb una capsa decorativa, que el convertia en un element d’ús que en molts casos s’adeia amb la decoració de la resta de l’estança.

La col·lecció del Museu està formada per rellotges domèstics de paret i de sobretaula. Entre els primers predominen els coneguts amb el nom de ratera, fets de fusta de pi i decorats amb cromolitografies, de manufactura alemanya, concretament de la Selva Negra. També eren molt populars els de paret francesos, de capsa alta, coneguts com a comtoise, pel seu origen del Franc Comtat, i amb un pèndol de llautó profusament ornamentat. 

França és l’origen de bona part dels rellotges de sobretaula d’aquesta sala, com el conjunt en forma de templet amb columnes salomòniques, o com el característic rellotge boulle, d’aplicacions metàl·liques i línies corbes. Destaca el notable rellotge que presidia el barceloní Cafè de les Set Portes, i la maquinària del rellotge del campanar de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, situada al bell mig de la sala.