Al llarg de la història i en diferents cultures la indumentària s’ha acompanyat d’una sèrie de complements que han ajudat a designar la pertinença a una classe social determinada. En el món occidental d’època moderna, les sivelles eren exclusives de les classes més benestants, com també ho eren els luxosos rellotges amb chatelaine que penjaven dels rics vestits, o les claus de formes capricioses que permetien donar-los corda, d’àgata, cornalina o d’argent daurat. També ho eren els botons que cordaven casaques o armilles, que a banda del component pràctic tenien un clar paper decoratiu.

Els bastons també ens parlen de materials rics i variats —banús, canya, vori, os i argent— i d’elements figuratius, amb retrats i caps d’animals, com gossos i cavalls, i sols i llunes. Altres objectes es guardaven als vestits, però, quan es mostraven estaven en sintonia amb la moda imperant: carteres, targeters, portamonedes i capsetes de rapè. 

Les lents, els impertinents —que disposaven de mànec—, els monocles i els binocles de teatre, molts d’ells provinents de París, com bona part de les modes que s’expandiren per tot Europa durant el segle XIX, eren uns dels objectes vinculats amb l’oci.

Col·leccions 

Col·lecció de sivelles de sabata