L'organització del territori a l'antiga Laietània: el poblament de Barcelona i els seus encontorns en època ibèrica

Imatge: Vista aèria del jaciment ibèric del Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet sobre el pla de Barcelona. Conxita Ferrer / Museu Torre Balldovina.

A càrrec de Maria Carme Belarte Franco (ICREA, ICAC i IEC)

El territori de les actuals comarques de Barcelona estava ocupat en temps dels ibers (s. VI-II aC) per la tribu dels laietans. Com en altres territoris de la costa de Catalunya, el poblament ibèric s’organitzava en assentaments de diferents categories i funcions. Alguns d’aquests nuclis eren autèntiques ciutats, les més grans de les quals tenien diverses hectàrees de superfície, com Barkeno (Montjuïc, Barcelona) i Ilturo (Burriac, Cabrera de Mar), si bé també hi havia altres ciutats més petites, com Puig Castell (Cànoves i Samalús) o el Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola).

Un tercer grup estava format per establiments amb superfícies menors a 1ha, integrat per les aldees fortificades (com el Puig Castellar de Santa Coloma o Castellruf a Sant Fost de Campsentelles) i els establiments amb funcions econòmiques (el Turó del Vent a Llinars del Vallès). Finalment, a la base de la piràmide hi havia el poblament rural, format per petites granges disperses per les zones planes, com l’assentament de Can Calvet, a Santa Coloma de Gramenet.

En aquesta conferència analitzarem les característiques dels diferents tipus d’assentaments i els seus papers respectius sota el control de les ciutats principals, que feien la funció de capitals del territori.