Política cultural durant la Segona República: el cas de la Cobla Barcelona

Imatge: Cartell dissenyat per Ricard Fàbregas per il·lustrar la gira europea. Publicació oficial del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, febrer de 1937.

A càrrec d'Albert Fontelles-Ramonet, professor a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i al Conservatori de Dansa de l'Institut del Teatre de Barcelona. A més, és membre del Grup de Recerca en Estudis Culturals i Musicals de l’Escola Superior de Música de Catalunya.

Aquesta conferència explora la institucionalització de la cultura a través del cas de la Cobla Barcelona, una formació que va néixer sota el rumor d’un suport institucional de la Mancomunitat de Catalunya, que no es va materialitzar fins la Segona República espanyola, amb la distinció "Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya".

Fundada l'any 1922, aquesta formació va emergir com un escenari preeminent per a l’estrena d’obres de compositors com Juli Garreta, Ricard Lamote de Grignon, Joaquim Serra, Eduard Toldrà i Amadeu Vives.

A més, va oferir audicions dedicades a figures internacionals com Albert Einstein, Manuel de Falla, Richard Strauss i Igor Stravinsky, en el marc de la política cultural del Noucentisme.

Durant la Guerra Civil, va convertir-se en un instrument de propaganda republicana, amb el suport del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. En aquest context, va fer dues gires europees i va participar a la inauguració del Pavelló de la República de l’Exposició Internacional de París de 1937, un esdeveniment de gran càrrega simbòlica i política.

El seu recorregut evidencia el paper fonamental de les institucions en la configuració d’una identitat catalana i en l’articulació d’una política cultural amb projecció nacional i internacional.