Els Güell, història d’una de les famílies més influents a Catalunya els últims dos segles

A càrrec de Andreu Farràs (periodista i historiador).

Un dels cinc primers occidentals que van entrar a la tomba de Tutankamon es deia Güell. Un dels catalans que van llegir davant del Rei d’Espanya el primer memorial de greuges de la Catalunya contemporània es deia Güell. Un dels homes més rics d’Espanya durant la Segona República i la guerra civil del 1936 es deia Güell. 

Güell s’anomenava un dels redactors de les Bases de Manresa. Güell es deia un dels ponents de l’Estatut de Sau i un dels diputats de la comissió que va redactar la Constitució del 1978. L’amfitrió de dues de les tres úniques trobades estrictament polítiques que van mantenir el general Francisco Franco i Joan de Borbó, comte de Barcelona i legítim hereu de la Corona borbònica, es deia Güell. Un dels cofundadors del Cercle d’Economia es deia Güell. Dos dels presidents del Círculo Ecuestre duien el cognom Güell. Quatre Güell han estat regidors de l’Ajuntament de Barcelona, un dels quals va ser-ne alcalde.

El principal mecenes d’Antoni Gaudí s’anomenava Güell. El mateix que va fundar la colònia Güell i qui va promoure la ciutat-jardí del parc Güell. Un Güell va oferir el Palau de Pedralbes a la Corona espanyola. I qui va fer construir el Palau Güell, prop de la Rambla de Barcelona. I qui va hostatjar mossèn Cinto Verdaguer a la finca Güell de l’avinguda de Pedralbes. Güell es deien dos dels principals impulsors de les exposicions universals de Barcelona del 1888 i del 1929. I entre els que van fomentar l’obertura de la Via Laietana per intentar convertir-la en el districte financer de Barcelona, al costat del cor polític de la capital catalana. Sigui perquè les han cofundat o perquè les han heretat després de les convenients aliances matrimonials, els Güell han estat al darrera –i al capdavant—d’algunes de les empreses catalanes que han passat a la posteritat amb majúscules com La Maquinista Terrestre y Marítima, Asland, la Compañía Trasatlántica, la Compañía de Tabacos de Filipinas, el Banco Hispano-Colonial o el Banco Atlántico.

Güell és un dels cognoms que més llegeixen els turistes que visiten ara Barcelona, perquè és la paraula que acompanya algunes de les principals atraccions arquitectòniques i culturals de la ciutat. Aquests visitants no saben gaire cosa dels portadors d’aquest cognom. Un desconeixement que, tot sigui dit, segurament tampoc els importa gaire. De fet, comparteixen aquesta ignorància amb bona part dels barcelonins de tota la vida i els d’adopció antiga o recent.

Explicar la història d’una de les famílies que han estat més influents a Catalunya, i en ocasions a Espanya, al llarg dels últims dos segles és l’objecte d’aquesta xerrada.