Al segle XIII Barcelona ja no era només la ciutat episcopal i comtal dels segles precedents. L’impuls econòmic sostingut havia nodrit moltes dècades de creixement físic i demogràfic, i la ciutat allotjava una societat cada vegada més complexa. Barcelona també havia assolit centralitat política, perquè el llinatge feudal que la senyorejava havia esdevingut una casa reial que ampliava decididament els seus dominis, fins i tot mar endins. L’elit que la liderava estava a punt per guanyar influència i autonomia en la gestió dels interessos de la ciutat, negociant amb el rei la creació del primer règim municipal. El terme de Barcelona acabaria estenent-se des del turó de Montgat fins a Montjuïc i dotze llegües mar endins.