Les cartes portolanes són els primers mapes a escala de disseny vertaderament realista que va generar la humanitat. Van aparèixer entrat ja el segle XIII a l’arc litoral toscanolígur (entre Pisa i Gènova), com a conseqüència del gran renaixement del comerç marítim mediterrani en la centúria anterior, capitanejat pels nord-italians i, a menor escala i amb una mica d’endarreriment cronològic, també pels catalans. Aquella intensa activitat nàutica del segle XII havia permès reunir una gran quantitat d’informació geogràfica sobre la conca mediterrània; particularment, sobre les distàncies que, en línia recta, separaven cada port o accident litoral dels altres en una de les direccions marcades per la brúixola. L’obertura de l’estret de Gibraltar al tràfic marítim cristià mediterrani en les dècades centrals del segle XIII permeté incorporar-hi progressivament la representació de les costes atlàntiques del nord d’Àfrica i del continent europeu. Va néixer, d’aquesta manera, aquella primera imatge versemblant de les costes de la Mediterrània i de l’Atlàntic oriental que anomenem carta portolana.