Aquesta obra explica com la segona meitat del segle XIX va ser l'etapa clau de la modernització de la ciutat de Barcelona, des de l'enderroc de les muralles fins a les agregacions dels pobles del pla. Aquest procés està indissolublement lligat a Ildefons Cerdà, moltes vegades vist com una figura genial, però aïllada i fins i tot enfrontada amb l'ambient barceloní. Tanmateix, si hagués estat realment així, la seva obra no hauria tingut una continuïtat tan coherent com la que va assegurar, a l'època següent, la personalitat, molt diferent, de l'alcalde Rius i Taulet. La idea base d'aquest llibre és l'estreta vinculació entre Cerdà i Barcelona en una perspectiva de formació de la metròpoli. L'obra mostra el complex tramat subjacent a la concepció que Cerdà tenia de l'Eixample, l'energia d'una societat sacsejada per la revolució industrial i emmotllada pel règim liberal i, naturalment, les dificultats que s'hagueren d'anar superant.