Les noves solucions tècniques i artístiques que va permetre l'ús del ferro van modelar la silueta d'una societat que creixia al mateix ritme que es presentaven els reptes i els problemes associats a l'eclosió del maquinisme en la Barcelona del segle XIX. Els diferents autors d'aquesta publicació recorren les grans fites de l'obra pública i privada d'aquella època i analitzen com les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials van influir en el desenvolupament urbanístic de la ciutat.

A través de la figura de Joan Torras Guardiola el llibre analitza la transformació de Barcelona des de mitjan segle XIX fins a principis del segle XX, amb l'expansió de l'Eixample i l'esforç per situar la ciutat en el mapa d'Europa arran de l'Exposició Universal de 1888. Entre els materials que llavors es difonen destaca el ferro, clarament visible a les noves construccions del paisatge urbà, però també omnipresent a estructures metàl·liques no visibles.