Una de les necessitats més bàsiques de les persones és l’alimentació. I és un fet que, en els àmbits urbans, la gran majoria dels recursos alimentaris han de provenir per força de fora. Per això, i per garantir que arribin suficients aliments per a tothom, és imprescindible la implicació dels governs de les ciutats. Aquest llibre mostra com les administracions barcelonines han anat resolent aquesta qüestió i de quina manera les dinàmiques econòmiques i socials han trobat equilibri en l’acció política. Proveir Barcelona presenta els dos grans models econòmics a l’Occident europeu. El primer va durar des de la baixa Edat Mitjana fins al segle XVIII, mentre el proveïment de les ciutats estava en mans dels governs locals, que regulaven el comerç alimentari i combinaven la protecció i els “preus justos” amb les imposicions directes o indirectes; era l’anomenada “economia moral”. I el segon model es configurà a partir del segle XIX, amb la introducció progressiva del liberalisme econòmic i la construcció dels estats, quan s’instaura el “mercat lliure” i els ajuntaments van veure reduïda la capacitat d’intervenció que havien tingut i van desenvolupar altres mecanismes per mitjançar entre els interessos de l’individualisme econòmic i els de la col·lectivitat. Barcelona no disposava fins ara de cap estudi sobre aquest tema cabdal que analitzés un període històric tan ampli. El llibre, bastit amb l’aportació de nombrosos autors, dóna a conèixer diversos aspectes del proveïment alimentari al llarg de més de sis segles, des de la baixa edat mitjana fins als anys trenta del segle xx.